Al carrer de Sant Pere més Baix, al cor de la Barcelona vella, hi ha dues esglésies a tocar. Una és el Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, on tenen presència els Caputxins i l’altra, l’església dels Camils, oficialment ‘Ministres dels malalts’, un orde religiós fundat al segle XVI per Sant Camil, protector dels malalts juntament amb Sant Joan de Déu. Avui, aquest orde d’arrels italianes compta amb més de 1.100 religiosos estesos per tot el món. A casa nostra estan presents a l’Hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes i a Barcelona, on hi ha la primera fundació de l’estat.
Ens atansem al convent barceloní, al número 33 del carrer de Sant Pere més Baix, per conèixer un dels ordes religiosos que malgrat una antiga presència a casa nostra -van arribar-hi el 1662- són bastant desconeguts. Visitem la casa per conèixer els seus espais, la comunitat i la seva tasca els dies que el germà José Carlos Bermejo -el superior provincial i una autoritat en el món sanitari i assistencial- comparteix uns dies fraterns amb els seus germans barcelonins.
El dia a dia dels camils
La comunitat de Barcelona la formen actualment quatre religiosos, dos dels quals són capellans. Els germans Manuel Martín i Félix Mendaza són espanyols mentre que el pare Mateo Biju és indi i el pare Sena Elysée és beninès. Com altres ordes i congregacions, és gràcies també a les vocacions foranes que els camils poden mantenir algunes de les comunitats històriques a Europa.
El dia comença amb la missa de les 8 del matí, que és oberta al barri. Seguidament, la comunitat esmorza conjuntament i llavors cada religiós du a terme la seva tasca i responsabilitats. Els dos camils que són capellans marxen a diversos hospitals, ja que l’Arquebisbat els té confiada l’atenció espiritual de l’Hospital Clínic, de la Clínica Plató, de l’Hospital Pere Virgili i el de Sant Rafael, on atenen els pacients que demanen un servei religiós. Per això disposen d’un busca -un aparell que els permet estar disponibles les 24 hores del dia- per sortir ràpidament si hi ha qualsevol necessitat urgent a altes hores de la nit, principalment donar l’extremunció. "Aquesta setmana el busca ens ha avisat un dia a la una de la matinada i no fa gaires dies vam sortir cap al Clínic a quarts de 4 de la matinada", explica un dels religiosos mentre esmorzem. El pare Elysée, combina la seva feina als hospitals amb la carrera de medicina i reforçarà així en un futur no gaire llunyà la seva vocació camil·liana de metge i capellà.
Una casa històricament lligada al barri
Repassant els racons i estances de la casa hom s’adona de l’important paper que els camils han jugat fins fa poc a Sant Pere i Santa Caterina. Durant molts anys rere l’església -entrant pel carrer Sant Pere mitjà- hi tenien un dispensari mèdic per atendre les famílies més necessitades amb metges voluntaris, una atenció que coordinaven els religiosos. També gestionaven un servei de posar en contacte cuidadors que buscaven feina -sobretot persones del Perú- amb famílies del barri que necessitaven algú per cuidar els seus familiars dependents.
Però els frares també assistien malalts i moribunds del barri durant les darreres hores de vida -en aquells temps que la gent moria a casa- motiu pel qual eren coneguts fins fa no gaire amb el sobrenom de ‘frares agonitzants’ i contràriament, com a ‘pares de la bona mort’ per la companyia que feien a molts veïns abans de morir.
Fins fa pocs anys també funcionava el Club Sant Camil, que va ser la petita joia de la corona. Es tractava d’un centre de jubilats que ubicat als baixos del convent oferia múltiples activitats socioculturals que els religiosos organitzaven juntament amb excursions i pelegrinatges, evitant així la solitud dels més grans. A les parets, les fotografies de festes, trobades i viatges ho testimonien. Avui, amb pocs religiosos i amb una realitat sociodemogràfica molt diferent del barri, el club ja no està actiu, ja que va tancar les portes poc abans de la pandèmia.
Adaptació social dels espais
Com el convent era prou gran i el nombre de religiosos ha anat disminuint amb els anys, els camils van decidir que dues de les plantes de l’edifici podien acollir gent sense llar. Per aquest motiu van cedir una part del convent a Càritas Barcelona que gestiona les estances de dues plantes de l’edifici i que acullen en l’actualitat a una quinzena de persones vulnerables. D’aquesta manera comparteixen escala i veïnatge amb els camils, que viuen a la planta superior.
José Carlos Bermejo, una veu de referència
A l’estat hi ha actualment 41 religiosos camils repartits en 5 comunitats, una d’elles com a delegació a l’Argentina. El superior de tots ells és el germà José Carlos Bermejo, nascut a Tordesillas l’any 1963 i camil des del 1982. Veient la seva agenda web i escoltant-lo, hom s’adona del bagatge i del paper que desenvolupa al capdavant de l’orde a Espanya. Amb la intenció d’humanitzar la salut i seguint el lema de Sant Camil ‘Més cor a les mans’ dirigeix a Tres Cantos (Madrid) el gran complex sociosanitari Sant Camil on hi passen cada any 20.000 persones per formar-se i centenars de pacients, 600 dels quals viuen cada any els darrers dies de la seva vida en aquestes instal·lacions.
El centre va néixer amb un objectiu principal, el d’establir una formació per a la humanització de la cura sanitària partint del carisma camil·lià: cuidar i ensenyar a cuidar explicant la Bonanova de Jesús, especialment amb els malalts. Per aquest motiu els ensenyaments es basen en cures pal·liatives, dol, ètica i bioètica, oferint diferents cursos, sis postgraus i una escola d’estiu.
Un altre dels projectes que els camils duen a terme és la creació de ‘Centres d’escolta’. Són petits nuclis de voluntaris laics en col·laboració amb les parròquies. El primer va néixer el 1997 i des de llavors se n’han creat una quarantena arreu de l’estat. Sota el carisma i supervisió dels religiosos, els voluntaris atenen persones que pateixen un dol per la pèrdua d’algun ésser estimat. "És com un telèfon de l’esperança centrat en el dol, però presencial", explica Bermejo. A part, hi ha una unitat mòbil amb personal format que promou la creació d’aquests centres arreu de l’estat. "Ajudem a crear-los, en coordinem l’acció i en supervisem l’atenció", explica. A Catalunya hi ha diferents centres d’escolta, un a Barcelona i també a Reus, Cambrils i Tarragona, aquest darrer el més actiu.
Autor de més de 50 llibres, conferenciant i professor d’universitat, José Carlos Bermejo és una veu de referència en el procés d’humanització de la salut, el dol i la bioètica i un dels artífexs dels serveis que els camils ofereixen avui dia a través dels seus equipaments. Per això viatja sempre impartint cursos, conferències i classes en diferents centres educatius, facultats, congressos i hospitals d’arreu de l’estat i del món.
Més de 30 congregacions ateses
Una de les iniciatives dels camils que més ha crescut darrerament és la gestió i atenció de les infermeries d’una trentena de congregacions religioses que els confien la coordinació de la cura dels seus religiosos més grans. I és que des de la Fundació Camil de Lellis atenen 80 centres a tot l’estat, coordinant més de 1.400 treballadors. Ho fan centrats en un model d’assistència molt humà, impartint la formació dels treballadors i treballant per la relació entre congregacions, una intercongregacionalitat més necessària que mai. Com diu José Carlos Bermejo, "cuidar-nos de les infermeries és una resposta a una necessitat i una crida que ens ha fet la vida consagrada, un servei que podíem donar davant l’envelliment de la majoria de congregacions".
Des del cor de la vella Barcelona els camils segueixen duent a terme el seu apostolat, arrelats al barri i alhora dispersos en hospitals i clíniques que requereixen de la seva experiència i formació, tant espiritual com sanitària. "Cuidant i ensenyant a cuidar i sobretot, aprenent pel camí’, afegeix Bermejo abans d’acomiadar-nos.
