Comentari a l’evangeli del diumenge 31 durant l’any. B
Desprès de les controvèrsies amb els fariseus i herodians (Mc 12,13-17) i posteriorment amb els saduceus (Mc 12,18-27), es presenta davant Jesús un dels mestres de la llei que havia estat present en aquestes controvèrsies preguntant quin és el manament més important. Llegim aquest episodi en l’evangeli d’aquest diumenge (Mc 12,28-34).
Els Mestres de la llei o escribes apareixen en l’evangeli de Marc 20 vegades i en cinc ocasions implicats en la mort de Jesús ( 8,31; 10,33; 11,18; 14,1; 15,1) i en una ocasió Jesús adverteix del perill que representen els Mestres de la llei (12,38). Davant aquesta, podríem dir, mala premsa sorprèn la bondat del Mestre de la llei que interroga Jesús. Aquesta imatge bondadosa no la donen ni Mateu (22,34-40) ni Lluc (10,25-28) en la versió que ells fan d’aquest episodi.
Si es dona per bo que Marc escriu el seu evangeli l’any 70, tindrem que en aquell moment el temple de Jerusalem ha estat destruït pels romans, els sacrificis i holocaustos s’han acabat ( per això diu el mestre de la llei que estimar els altres és millor que els holocaustos i els sacrificis), la classe sacerdotal ha desaparegut, ha agafat volada la Llei i els seus intèrprets han crescut en importància. Aquests perduraran dins el judaisme i coexistiran amb les comunitats cristianes i alguns d’ells entraran a formar-ne part. Per això Marc veu amb bons ulls el mestre de la llei que es dirigeix a Jesús i que no està lluny del Regne de Déu.
Els mestres de la llei de l’antic Israel eren homes savis la feina dels quals era estudiar la Llei, transcriure-la i elaborar-ne els comentaris. Algunes vegades eren contractats quan es requeria la interpretació d’un assumpte jurídic. Eren respectats per la comunitat a causa dels seus coneixements, dedicació i la seva aparença externa de guardar la Llei. Però els temps canvien i la vida de cada dia presenta situacions noves que la Llei no té previstes; caldrà pouar en els vells escrits nous preceptes que ajudin a establir el que està bé i el que està malament. Aquesta serà la feina dels escribes: a més d’interpretar les escriptures aniran afegint noves regulacions amb la pretensió que tinguin igual valor que la Torà de tota la vida. S’arribarà als 613 preceptes, 365 de positius i 248 de negatius.
La resposta que dona Jesús al mestre de la llei sorprèn perquè no aporta cap de les dues formulacions del decàleg ( Ex 20,1-17; Dt 5,6-21) sinó que remet a la recitació del “Shemà” un text del Deuteronomi (6,4-5) que els jueus reciten lloant el Senyor a la sinagoga i fent-ne pregària cada dia.
“Shemà” és un terme que en la Bíblia té molta força teològica. Es tradueix per “escolta” però no s’ha d’entendre en un escoltar simplement físic. Escolta és la resposta que com a contrapartida dona l’ésser humà a Déu que prèviament ha escoltat al seu poble: “ He sentit com clama el meu poble per culpa dels seus opressors”. Déu escolta i a resultes del seu escoltar actua alliberant. L’ésser humà escolta i a resultes de l’escoltar ha de comportar-se. D’això és del que es queixa el profeta Jeremies: “no m’han escoltat ni m’han obeït s’han deixat anar pel seu cor obstinat i pervers” (11,8); “no han escoltat ni han fet cas, han anat a la seva han fet el sord i no s’han volgut esmenar” (17,23); “no han escoltat la meva veu, no han seguit la meva Llei, els meus manaments i els meus preceptes” (44,23). Escoltar és acollir la paraula del Senyor, és dipositar la confiança en Déu, és ser receptiu, no tancar-se, no fer de la vida un espai on només m’escolto a mi mateix i les veus que a mi m’agraden.
Jesús no respon amb cap precepte però amb l’evocació del “Shemà” aporta el sentit i la raó de ser de cada manament concret inclús dels més petits i insignificants. Jesús estableix l’amor a Déu i als altres com a criteri fonamental de tota ètica i tot comportament.
Diumenge 31 durant l’any. 3 de Novembre de 2024
