Va ser a la Marató de TV3, l’any 2014, quan vaig conèixer el testimoni del petit Guerau, fill de l’olotí Xavier Pallàs, antic escolà de Montserrat, que vaig tenir d’alumne a l’Escolania a principis dels anys 90. El petit Guerau, de només 5 anys, i amb una mirada plena de tendresa, tenia una malformació congènita anomenada “de ventricle únic”, detectada durant l’embaràs i que va obligar els seus pares, la Sara i el Xavier, a decidir si continuaven la gestació. En Xavier i la seva esposa estan especialment contents d’haver tirat endavant l’embaràs i haver tingut en Guerau, malgrat els pronòstics pessimistes d’algun metge que els aconsellava l’avortament.
Ara, deu anys més tard d’aquella Marató de TV3, aquest antic escolà, que ha dedicat la seva vida a preservar i a transmetre l’art ancestral del toc de campanes, és el director i l’alma mater de l’Escola de Campaners de la Vall d’En Bas.
En unes declaracions, Xavier Pallàs ha dit que l’objectiu de l’Escola de Campaners, “és que la gent conegui la importància de les campanes com a element patrimonial, des de perspectives culturals, socials i religioses”. D’aquí que l’esforç i el treball de Pallàs, amb l’Escola de Campaners de la Vall d’En Bas, és “evitar que aquest ofici es perdi, ja que abans estava molt arrelat al territori, però ara gairebé ha desaparegut”.
Xavier Pallàs fundà aquesta escola, oberta a tothom que vulgui aprofundir en els coneixements de les campanes, mentre estava fent un treball per inventariar les campanes de la Garrotxa.
I és que, des dels nostres campanars, les campanes “han estat un element essencial del paisatge sonor català durant segles”, ja que “tenen un simbolisme espiritual profund”.
Dissortadament, “l’electrificació i la modernització han afectat la riquesa i diversitat dels tocs tradicionals” que aquesta escola vol recuperar. Per això el 2022, la Unesco va reconèixer el toc manual de campanes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Aquest tresor dels tocs manuals de les campanes, que hem de preservar, protegir i difondre, fa possible, per exemple, com diu Xavier Pallàs, d’escoltar “a Olot, campanes del segle XIV”. I sentir “un so amb segles d’història, és fascinant”.
Dissortadament hi ha molts campanars sense campaners. D’aquí que la il·lusió de Xavier Pallàs, amb el seu treball abnegat, “és que cada campanar compti amb un campaner”. Si no és així, “el toc manual de campanes podria desaparèixer, si no es cuida”. Per això des de l’Escola de Campaners de la Vall d’En Bas, amb el director al capdavant, està “treballant per formar una nova generació de campaners que puguin conservar aquest llegat” tan tradicional i tan arrelat a la nostra història.
Per això el dilluns passat, en la inauguració del curs 2024-2025, de l’ISCREB, el professor Xavier Pallàs parlà sobre “El llenguatge de les campanes”, un tema que aquest antic escolà de Montserrat coneix a la perfecció.
Qui perd els orígens, perd la identitat, cantava Raimon. Per això és tan important la tasca d’En Xavier Pallàs, per tal que les viles i els pobles del nostre país conservin protegeixin i preservin el toc manual de campanes. D’aquí la necessitat que cada campanar compti amb un campaner.
