Hem arribat al penúltim diumenge de l’any litúrgic, temps adient per mirar el final de la llarga marxa dels homes vers Déu. Els qui creuen poden mirar el desenllaç sense por. No és un desastre el que esperem, sinó una nova creació, no fugim sinó que ens orientem cap al "cel nou", que és el país de la vida definitiva.
Marc, amb el llenguatge propi del seu temps, ens recorda avui el que el Mestre volia que els deixebles tinguessin present abans de la seva imminent mort: s'ha acabat el temps de la proclamació tranquil·la de la Bona Nova, ara està a punt de començar el temps arriscat i definitiu de la salvació.
L’Evangeli d'avui està escrit des de la impressió que "això d'ara s'acaba'', fa pensar en la perspectiva de corn si Déu mateix plegués la tenda d'aquesta creació: sol, lluna i estels s'apagaran i, d'ara endavant, "aquell home" clavat en una creu; enlairat ben amunt corn una senyera; serà per a tots la llum veritable. No cal espantar-se: Déu no ens dirà ni quan ni corn s'ha d'acabar aquest món. Déu dona sempre bones noves i la d'avui és que Jesús és el Salvador de tots, és el qui lleva el pecat del mon.
Es parla del retorn del Fill, vindrà sobre els núvols plens de la presència de Deu. En el seu retorn reunirà tots els qui han donat bona resposta a la seva crida, serà ell qui ens jutjarà en l'amor i la misericòrdia viscuda. Jesús, en la seva vida terrenal, va viure una vida corn la nostra, viscuda amb senzillesa i a ras de terra, una vida limitada en les seves possibilitats humanes però mantenint de manera sempre viva la intimitat amb el Pare. Una vida nova i divina a la qual ha vingut a convidar-nos a participar pels viaranys de l’entrega, del dolor, de la passió i mort victorioses.
En la segona lectura, podem descobrir la convicció que els cristians hebreus tenien en el seu cor quan deien: s'han acabat els sacrificis, les víctimes i els sacerdots. Crist ha acabat d'una vegada amb el pecat perquè ell és alhora altar, sacerdot i víctima. Ell, una vegada per sempre, ha consagrat del tot, i per sempre, els qui havien de ser santificats. Un cop Déu ha perdonat els pecats, ja no cal presentar cap més ofrena per obtenir el perdó.
La terra i el cel del nostre viure de cada dia passaran. Els creients, però, no som gent que espanta els altres amb fantàstiques notícies, ni som profetes de malastrugances, sinó missatgers de salvació. Les esperances es veuran acomplertes, i tot l’esforç, recompensat. El futur ja ha començat, Jesús ve gloriós a reunir en un gran aplec tots els fills dispersos. Mentre esperem el final, caminem agraïts i treballem amb pau.
