Jesús parlava a tots els qui el volien escoltar, atent corn estava a tot al que passava a prop d'ell, i a les actituds i intencions amagades de les persones. En la narració evangèlica d'avui, alaba a unes dones que deixaren el poc que tenien en una caixa d'ofrenes del Temple. La majoria de gent que passava a prop seu segurament les va ignorar, la seva petita ofrena no era capaç d'enamorar ningú. Aquelles dones formaven part del gran grup dels pobres del món. Jesús, en reconèixer la importància d'aquell gest humil, anticipa la proposta de les benaurances, tema central del seu ensenyament.
El missatge proposat per Jesús és evident: no val més el qui més dona, sinó el qui més estima. Els mestres de la llei, per contra, corrien darrere la fama i la cobdícia i poc els importava la gent a la qual havien de servir corn a mestres. Jesús sovint els va criticar perquè els veia greument tocats per la deformació professional de fer-se valer a partir de la seva posició social i religiosa. Aquelles dones, en canvi, van donar anònimament tan sols dues monedes de les més petites, les últimes que tenien.
En els darrers diumenges hem anat recordant que l’Església, la comunitat dels deixebles de Jesús, no pot quedar presonera del prestigi dels seus mestres, sinó fidelment oberta al servei de les persones que necessiten un cop de ma per viure amb dignitat. Els corrents migratoris de persones que avui arriben a Europa i que ens fan patir són una clara crida de Déu per tal de posar en pràctica l’exigència de la fraternitat. Potser molts dels que els volen ajudar no disposen més que de dues monedes, corn aquelles dones de l'evangeli, tant se val, perquè el que compta és la qualitat del seu cor.
El que de veritat caracteritza els seguidors de Jesús és la qualitat del seu servei per petit que sigui. El que compta és la qualitat del cor de qui estima. Jesús es mostra en ocasions molt dur amb els qui anaven darrere els primers llocs i devoraven els béns dels pobres encara que fessin veure que pregaven assíduament... La crítica de Jesús va caure sobre els qui malgrat la seva abundant ofrena donaven tan sols del que els sobrava. Déu sap llegir el cor de les persones i les seves motivacions més amagades.
La lliçó que podem treure de les lectures d'aquest diumenge és la necessitat de no badar i no equivocar-se a l'hora de viure, i no ser dels qui obliden els febles. No es pot regatejar en el servei, el que compta per sobre de tot és més la qualitat de l'estimació que la quantitat del do ofert.
Avui sortosament trobem moltes persones que, corn aquelles dones, saben cercar la glòria de Déu, a traves de la seva petita generositat en oferir la calidesa del seu cor a qui ho necessita. Donem-ne gracies a Deu.
