L’Evangeli ens presenta, en moltes ocasions, Jesús corn un caminant entre la gent. La fe ens fa saber, també, que ell segueix passant pels camins de la nostra vida. Un dia, un cec que estava arran del camí se li va acostar per demanar-li ajuda. Nosaltres faríem bé si li demanéssim, més sovint, que ens ajudés a veure millor el que en la vida tenim entre mans i poder, així, escollir millor els passos que cal fer per anar endavant. La paraula de Déu ens exhorta a ser corn aquell cec de Jericó, capaços de dir: Senyor, feu que hi vegi!
Sabem que per poder viure corn cal és necessari estimar la vida, la qual cosa demana alliberar-se de la mandra que s'acontenta tan sols amb sobreviure, ja que llavors horn s'enfonsa en l’àmbit fosc del pessimisme que sols porta tristesa i destrucció personal. Bartimeu, aquell cec, no va dubtar de deixar el seu mantell a terra per poder córrer lleuger a l'encontre de Jesús. Era cec, però no era un beneit ni un sord. Va fer cas a la gent que li deia: "Aixeca't, que el mestre et crida." Jesús se'n compadí, i li va fer arribar la llum als ulls.
Aquest Evangeli fa avinent que la trobada de Jesús amb les persones que reconeixen la seva feblesa i demanen guarició és sempre positiva. És interessant descobrir la semblança d'aquell home amb nosaltres: li faltava la llum per orientar-se correctament a la vida; estava assegut, havia renunciat a fer passos per anar endavant; estava situat arran del carni, és a dir, fora del pas normal de la gent... El relat mostra també una cosa important, aquell home conservava la nostàlgia i el desig de la llum, això és el que el va fer aixecar per acostar-se a Jesús i dir-li: Senyor, feu que hi vegi.
A semblança d'aquell home cec, també nosaltres podem adreçar-nos a Jesús per dir-li: Senyor, encara som lluny de la terra promesa i sovint estem aturats arran de camí, corn molts altres som tan sols captaires de llum, us preguem, doncs, que us compadiu de nosaltres.
Sabem que no es pot forçar ningú a creure, ja que a la fe s'hi arriba pel convenciment personal de cadascú. Sort que sabem, també, que Jesús esta sempre disposat a oferir a tothom el coratge per poder superar les naturals barreres que sovint barren el pas a la fe, i a superar els convencionalismes culturals que sovint desacrediten un acte tan humà corn és de demanar llum, per avançar i per gosar creure en la paraula del bon pastor, que ens estima corn ningú. Feliços els qui creuen, els qui han experimentat que la fe ajuda a veure més clar el sentit de tot. No podem oblidar que va ser Jesús qui va dir: "Jo soc la llum del món."
