Rara vegada una intervenció en una capella escolar és notícia i, quan ho és, malauradament, acostuma a anar vinculada a la seva dessacralització, desaparició o canvi d’ús (Prefereixo no citar exemples del que considero males pràctiques. Si algú s’hi sent identificat, que hi reflexioni). El que resulta més estrany és que la reforma d’una capella escolar que mantingui el seu ús com a tal aparegui als mitjans de comunicació i xarxes socials. Aquest és el cas de la reforma – sembla que encara no finalitzada – de la capella de l’escola de les salesianes de Nervión-Sevilla, del qual se n’ha fet ressò la xarxa de twitter i, posteriorment, el mitjà “La voz del sur” amb el titular: “Críticas a la reforma de la capilla de las Salesianas de Nervión: "Parece una nave espacial"”. La imatge de l’abans i el després de la intervenció justifica el titular, com també els mems que ja es van creant de la capella escolar amb personatge de ciència-ficció com ara tropes d’assalt imperials de la nissaga d’Star Wars o els protagonistes de Men in Black.
De ben segur, no ho dubto, que la intenció de remodelar l’església era justificada tant per l’adequació de les instal·lacions - a la imatge es veu que hi ha boques de ventilació i extracció d’aire i, intueixo, que el pas de les instal·lacions de clima ha modificat les naus laterals -, com per la renovació dels espais de l’acció pastoral però el resultat és, francament, qüestionable; no tant per l’estètica “Star Wars” – no és la primera “capella intergal·làctica” de la llista - com per altres factors a tenir en compte: mala il·luminació, manca d’intencionalitat de renovació litúrgica de l’espai, manca d’elements que donin relat pedagògic i catequètic a la intervenció, manca de referència històrica amb el conjunt del que era aquesta església de Santa Maria Auxiliadora... en definitiva, produeix un espai força “des-angelat” (literalment, “no comunicatiu”) i desarrelat. Poc mistagògic, en el sentit que demanava el papa Francesc:
«Una altra característica de la catequesi, que s’ha desenvolupat en les darreres dècades, és al d’una iniciació mistagògica, que significa bàsicament dues coses: la necessària progressivitat de l’experiència formativa en què intervé tota la comunitat i una valoració dels signes litúrgics de la iniciació cristiana. Molts manuals i planificacions encara no s’han deixat interpel·lar per la necessitat d’una renovació mistagògica, que podria prendre formes molt diverses d’acord amb el discerniment de cada comunitat educativa.» (EG 166)
D’acord que, tal com diu el text, la renovació mistagògica “pot prendre formes molt diverses d’acord amb el discerniment de cada comunitat educativa”, però, a primera vista – i sense veure encara el mobiliari litúrgic - de moment no sembla que la reforma de les salesianes sevillanes propiciï una major proximitat al Misteri Cristià (que d’això va la “mistagògia” des de la tradició patrística que es va inventar aquest mot, cap allà al segle IV dC, no fos cas que a algú li agafés per derivar-ho a mandales i demés).
De bones pràctiques de reformes en capelles escolars n’hi ha, cal saber-les trobar. En el seu moment, per exemple, a la tretzena sessió del Seminari de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall (el dotze de febrer de 2018), es van comunicar diverses propostes reeixides: la reforma de l’església del Col·legi Lestonnac de Barcelona (T113-Arquitectura), la capella de l’Escola Mare de Déu de la Salut de Sabadell (Santi Vea i Carlos Resino), l’oratori del Col·legi Pineda a L’Hospitalet (Joan Coma), el nou oratori del Col·legi Canigó a Barcelona (Sergio Espiau), i la reforma de la Capella de Sant Francesc Xavier del Col·legi Jesuïtes-Casp de Barcelona (Carlos Francesch i Araceli Manzano). També es va dedicar la divuitena sessió del mateix seminari a la reforma d’espais relacionats amb el carisma educatiu d’ordes religioses (el tres de juny de 2019) on es van presentar la rehabilitació integral de la casa fundacional del institut dels germans maristes a Notre Dame de l’Hermitage (Puig-Pey) i la reforma de l’església de la Companyia de Maria a Bordeus (T113-Arquitectura).
En l’àmbit de l’Estat Espanyol també cal destacar propostes amb accent més “pedagògic” que “patrimonial” però que també mereixen ser tingudes en compte, com l’Oratorio de Aluche, al Col·legi San Juan García, Madrid o el “retaule-còmic” al Col·legi Marista d’Alacant (On Creaciones). En voleu més i ben a prop? Doncs encara podríem parlar de la reforma de la capella del Col·legi Montserrat de Barcelona o la intervenció de la Pilarín Bayés a l’ermita de Sant Joan Baptista de Blanes, etc.
En definitiva, el problema principal no és si la capella “sembla una nau espacial” (mira, serà que, per exemple, des del romanticisme de Goethe, no s’ha comparat mil i una vegades que les esglésies gòtiques semblen un bosc?) sinó si la capella és realment una capella ben pensada i dissenyada a tal efecte o, en la reforma, “s’ha llençat el nen (potser també el nen Jesús) amb l’aigua bruta”.
