(Montserrat Sidera) El Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya, juntament amb la casa d’Espiritualitat del Miracle, del 13 al 18 d’agost ha organitzat uns dies d’exercicis, on ens hem aplegat 18 persones. Uns exercicis d’estil ignasià conduits per Glòria Andrés, laica, mestra i pedagoga, i diplomada en Ciències religioses, que forma part de Cristianisme i Justícia i acompanya habitualment exercicis espirituals.
El lloc, el Santuari de El Miracle, ja és en sí un espai de natura que inspira pau, tot un conjunt que crea un ambient que facilita contemplar en silenci, per poder fer un procés de interiorització i de pregària. Natura, Silenci i Pregària, han sigut els eixos que han centrat aquests dies.
Han estat uns dies en silenci, hem compartit els àpats també en silenci acompanyats de bones músiques. És una bona experiència individual i col·lectiva, el fet de valorar que l’aliment material, és una part important de la nostra vida, prendre’n consciencia i ser-ne agraïts.
La dinàmica de treball ha sigut molt senzilla, però a la vegada amb molta profunditat. Al inici del mati i a l’inici de la tarda, la Glòria ens ha presentat un breu pla de treball amb unes breus aportacions, unes paraules justes i necessàries i la proposta i presentació d’alguns textos bíblics molt adients, que ens han ajudat a fer un procés personal de buidar el nostre pensament ple de cabòries, per deixar-hi entrar Déu. Contemplar amb serenitat i amb pau interior la seva presencia en les nostres vides, deixar-nos portar per la Paraula i pregar. Contemplar de la mateixa manera que Déu ens contempla. Hem descobert una manera diferent de llegir i meditar alguns textos. El silenci ens ha permès acollir la Paraula de una manera nova. La contemplació de la natura és un acte gratuït, que ens immergeix en la creació que Déu continua realitzant.
“El que omple i satisfà l’ànima, no és saber molt, sinó sentir i assaborir les coses internament” (EE2)
Hem participat a la pregària diària de vespres i a l’Eucaristia que celebra la comunitat de monjos benedictins que viuen al monestir de El Miracle. Això ens ha fet viure el sentit d’església-comunitat que prega i que celebra, i que hem integrat en el nostre temps de reflexió i contemplació.
La pregària del matí abans d’esmorzar, amb música, lectura i silenci, ens ha fet iniciar el dia davant de Déu. I a la nit havent sopat, una breu estona de pregària també amb música, per fer un recull del dia i un breu espai per poder compartir alguna vivència, reflexió o pregària del dia.
Han estat uns dies per treballar el nostre interior i reforçar o retrobar la nostra relació amb el Pare, i fer possible l’esperança en la vida quotidiana, des de la realitat de cadascú.
Sovint el silenci ens espanta, perquè estem plens de paraules, però quan es fa l’experiència, ens adonem que val la pena aturar tot aquest soroll que portem i que ens envolta, per mirar, escoltar i trobar-nos amb Déu, trobar la Pau interior per poder també comunicar-la al nostre entorn.
Amb el silenci compartit, s’ha respirat un aire de comunió entre els participants, La valoració final el darrer dia, ha sigut molt positiva.
“No us emmotlleu al món present, deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu” Rm 12,2.
