(Jaume Duch) L’Evangeli que avui escoltem ens segueix introduint en la persona i misteri de Jesús, el qui ha donat la vida per la salvació del món. No es tracta de menjar aquest o aquell pa, sinó de viure corn ell visqué. Jesús, en la llarga catequesi que Joan ens presenta aquests diumenges, manifesta qui es i corn s'entra en comunió amb ell: el qui cregui que la seva mort és un gest que salva i, en conseqüència viu d'acord amb ell, aquest s'ha identificat amb Jesús i viurà corn ell ara viu.
Estem entrant en el capítol sisè de l'Evangeli de Joan. Jesús parla d'ell quan diu: "El pa que Jo donaré és la meva carn. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i Jo el ressuscitaré el darrer dia." La primera lectura, treta del llibre dels Proverbis, i el verset de l’Al·leluia ens ajuda a comprendre millor el lloc que té l'eucaristia en el pla salvador de Déu: Deu vol habitar en nosaltres, tancar la seva amistat eterna amb els homes i dones i convidar-los a participar de la seva Vida Trinitària. Quan parlem de vida eterna acostumem a pensar en la vida que ens espera després de la mort. Jesús, però, ens fa saber que, en menjar la seva carn i beure la seva sang, ja vivim la vida eterna des d'ara. Aquesta es la bona noticia que no haurem d'oblidar mai i hauria de ser sempre fonament de la nostra alegria i seguretat plena. Això es el que comencem a viure quan rebem responsablement l'eucaristia.
A la llum de l'eucaristia, el que és espiritual i el que és corporal s'unifiquen. A la Bíblia el cos no és una realitat separada de l'esperit. Menjar no és tan sols un acte biològic sinó trobada interpersonal amb qui estàs menjant. Un petó no és tan sols un acostament agradable, sinó entrega amorosa. El vi no és un producte de la terra, sinó símbol de l’Aliança.
Els qui reben l'eucaristia haurien de poder dir, corn sant Pau: "Ja no soc jo qui viu; és Crist qui viu en mi." La qual cosa deu voler dir que cal viure la vida mateixa de Jesús. Això és seriós, i qui sap si no ens fa una mica de por en saber corn sabem les nostres culpes i rutines i, per fugir d'estudi, acabem considerant l'eucaristia tan sols corn un pur acte discrecional de pietat.
En el món modern es parla molt de la "qualitat de vida" que es vol aconseguir a tot preu. No tothom, però, coneix la qualitat de vida que nomes gaudeixen els qui saben viure amb la senzillesa i l'austeritat de Jesús. Ell va viure sempre amb la mirada atenta al sofriment dels homes, amb un desig de vida digna per a tots, amb la confiança en Deu Pare.
L’eucaristia permet als creients alimentar-se d'un pa viu, i del record d'una història d'amor que continua. És per això que la Missa s'anomena el Memorial del Senyor.
