(Jaume Duch) Marc explica avui com Jesús mirava i escoltava els deixebles que Marc exornat d'una primera sortida missionera. Ell els diu: "Veniu ara en un lloc despoblat i reposeu una mica." Jesús, formador d'homes, escolta els amics que tornen amb moltes ganes d'explicar el que han viscut durant aquells dies, ells parlen i ell els escolta. Ben aviat es trobaren, però, rodejats de molta gent dels pobles veïns. Marc també fa notar com Jesús mirava la gent, amb interès i se'n compadia: "Perquè eren com ovelles sense pastor." Les paraules de Jesús ens fan pensar que, a més de sentircompas sió per la gent patint per causa de la malaltia, sentia també compassió per la gent a qui ningú té temps i ganes d'escoltar.
Podem endevinar també que Jesús ja pensava en la gent d'avui, de la nostra societat, els que viuen desorientats i no troben qui els guiï i alimenti en els camins de la vida ordinària; persones desorientades, que no saben per què viuen i sofreixen. La preocupació de Jesús és testimoni de la seva estimació per aquella gent i és per això que es va posar a ensenyar-los llargament i amb calma. Ens cal afanyar-nos per aprendre a mirar la gent, com Jesús ho feia, i proposar-los el vertader sentit de la vida i l'impuls necessari per seguir endavant.
El fet que en la civilització avançada en la qual vivim avui hi hagi tantes persones que moren de fam, o ofegades al mar per causa de l'explotació i de les guerres que els fan fora de casa seva, demostra que els dirigents del món no miren la gent, sinó que només tenen temps per comptar una i mil vegades els coets i els estris nuclears dels quals disposen, per poder continuar de manera interessada les seves guerres.
Llavors, a l'hora de preguntar-nos què és el que a nosaltres ens cal fer, podem segurament respondre dient que meditar sobre com Jesús parlava a la gent és bo, perquè ens ensenya a mirar a les persones que hi ha al nostre voltant i potser a instruir-les. Cal, però, proclamar també les exigències de l'Evangeli "des dels terrats i les teulades", és a dir: des dels mitjans de relació social. El benestar de la gent es juga, també, en les eleccions, en les assemblees, en les discussions sobre les lleis i els pressupostos, en els grups d'ajuda fraterna i en la creació d'opinió pública... Per als cristians, totes les activitats socials possibles esmentades són necessàries, però això no vol dir renunciar al re- colliment, la pregària i la celebració dels sagraments, ja que la fe i la vida estan del tot unides i es necessiten l'una a l'altra. Jesús mirava la gent amb calma i amb una tendresa activa i compromesa, de tal manera que el va portar fins a la mort pel bé de tots. L'amor que es compromet parla sempre de Crist.
