La Junta de Govern Local de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell va aprovar a finals d’abril, per unanimitat, la llicència d'obres que ha de permetre la construcció del futur centre de salut mental de l'Alt Pirineu. El projecte, liderat pel bisbat d'Urgell, s’ubicarà a l’ala oest de l’edifici del Seminari Diocesà de la Seu d’Urgell i serà gestionat per Benito Meni Complex Assistencial en Salut Mental (CASM), concertat per la Generalitat i que depèn de la Congregació de Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.
Un projecte ambiciós i molt treballat que ha estat des del primer una aposta personal i col·lectiva del bisbat d’Urgell. El finançament de l'obra és fruit, en una part important, del llegat que va deixar Maria Maestre Pal a la seva mort, l'any 2010, perquè es destinés a projectes socials a la Seu i el Pirineu, mitjançant el bisbat d'Urgell. “El bisbe i el bisbat han estat generosos, és la veritat, destinant l’herència rebuda a la salut mental”, reconeix Joan Orrit, director gerent de Benito Menni Germanes Hospitalàries, i un dels homes implicats en tot el procés de gestació del futur centre de salut mental de l’Alt Pirineu.
El nou servei d'àmbit pirinenc s'ubicarà a l'edifici del Seminari Diocesà i donarà servei a municipis que formen part de la diòcesi d'Urgell. Concretament, l'equipament ocuparà l'ala oest de l'extens recinte, situat a l'avinguda del Camí Ral de Cerdanya i a tocar del centre històric de la Seu.
El projecte constructiu contempla que tindrà una capacitat màxima de fins a 97 llits d'hospitalització per atendre persones amb problemes de salut mental d'arreu del Pirineu català i d'Andorra. “D'aquesta manera s'evitarà que tant ells com els seus familiars s'hagin de desplaçar a centres ubicats lluny de la zona, com els que hi ha a Lleida o a Barcelona. També s'hi preveu que hi haurà servei de centre de dia”, afirma Orrit.
Un projecte que té com a fil conductor la recuperació en salut mental, “normalitzar les persones en la seva vida”, explica Orrit, “en un règim obert, en què les persones surtin lliurement de la comunitat i participin de totes les activitats, també les espirituals que són molt importants”. Des de la congregació sempre parlen de projecte de vida, ja que a les persones “els oferim un itinerari de vida, un projecte de vida per aprofundir-hi i guanyar així la màxima llibertat i normalització”.
Un nou centre de salut mental que ha comportat una gran tasca prèvia a les obres, com radiografiar necessitats i posar els espais al servei de la ciutadania. “És a partir dels espais i de les necessitats que es fan els plànols i a partir d’aquí es demanen els permisos per poder fer l’obra”. En qüestió de poques setmanes es podrien iniciar així les obres del nou centre.
“El que és important en un procés d’aquest tipus és sobretot l’interès del ciutadà pers obre de l’interès del proveïdor”, reconeix Orrit. El que es va fer una vegada el bisbat va manifestar aquesta voluntat i proactivitat, va ser parlar amb la Unió Catalana d’Hospitals per fer un estudi de necessitats. “Es va fer de manera seriosa i molt rigorosa, parlant amb moltes persones -agents polítics, professionals sanitaris, planificadors, de Catalunya com d’Andorra- per arribar a detectar les necessitats que podríem atendre en aquest nou edifici”.
A partir d’aquí, calia generar una visió compartida entre moltes institucions i agents. “Aquí la clau és el ciutadà, el benefici que podrà tenir la persona, sigui andorrana o sigui catalana, per tenir aquest benefici i una oferta més ampla de serveis”.
I és que es veia clar des de feia molts anys que hi havia una evolució en l’àmbit de la salut mental i també una necessitat. “Per part del Bisbat es veia i se n’havia parlat, i és un tema que ha anat aflorant i de manera molt natural”, recorda Orrit. A partir de les necessitats detectades s’ha dissenyat una carta de serveis que tindrà el centre, i ha permès també planificar millor els espais necessaris per dur a terme aquest pla funcional. “Els espais arriben després de veure les necessitats, portem un llarg període treballant, dos anys, perquè és important encertar la tecla”.
Uns recursos que el bisbat posarà a disposició i rehabilitarà i que els serveis socials catalans i d’Andorra contractaran. ”Orientació al ciutadà, i projecte d’integració a la societat, comunitari i obert, són les paraules claus d’aquest projecte”.
Orrit és un clar defensor, així com tota la congregació de germanes hospitalàries, de veure la salut mental “no com un estigma sinó com una part de la vida”. El bisbat en aquest aspecte, apunta el doctor, “ha estat molt sensible a entendre la salut mental així, de fet parlem de la dignitat de les persones i està absolutament en línia amb la Doctrina Social de l’Església”.
A la congregació fa molts anys que treballen en això, “vam ser pioners en el moment fundacional de parlar de salut mental obertament, és un eix fonamental per a nosaltres la lluita contra l’estigma de la salut mental, i la defensa dels drets dels malalts i la seva dignitat, forma part del nostre ADN d’Institució, el llegat de sant Benito Menni, la humanitat en l’atenció”.
Benito Menni, afirma Orrit, sempre parlava d’integració de ciència i caritat, que en paraules d’aquest temps, recorda, “vol dir integrar la tecnologia més actual amb l’humanisme, l’acompanyament, i en la defensa de la dignitat de la persona i els seus valors”
