Sant Joan de Déu Els jardins del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat amaguen un tresor arquitectònic desconegut fins ara. Segons la hipòtesi plantejada en la tesi doctoral de l’arquitecte David Agulló, l’arquitecte modernista Antoni Gaudí va utilitzar aquest espai com a “banc de proves” per a alguns dels seus projectes més emblemàtics.
La recerca que David Agulló ha realitzat durant els últims vint anys, i que posa en valor aquesta troballa, es pot veure des del divendres en l’exposició “El jardí invisible de Gaudí” al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) de Terrassa.
L’arquitecte David Agulló, que ha dut a terme aquesta recerca com a tesi doctoral dirigida pel també arquitecte Juan José Lahuerta, revela que el jardí, construït entre el 1903 i el 1912, va ser un espai d’experimentació per a Gaudí. El jardí inclou elements arquitectònics com ara grutes, llacs i bancs amb trencadís, que mostren semblances evidents amb obres posteriors de l’arquitecte.
El jardí modernista es divideix en tres conjunts principals: la Cova-Trencada (1906), la Capella de la Mare de Déu (1911) i la Plaça dels Bancs (1912). Encara que no s’ha trobat documentació escrita que confirmi l’autoria de Gaudí, les connexions entre aquest jardí i altres obres de l’arquitecte són clares. Elements com el banc serpentí del Park Güell, la Casa Milà, la cripta de la Colònia Güell i els sostres de la Sagrada Família mostren una clara influència d’aquest espai.
L’exposició del MNACTEC presenta panells informatius, fotografies i maquetes que expliquen la història dels jardins i la seva possible vinculació amb Gaudí. A més, compta amb la cessió d’objectes de diverses institucions, com la Fundació Catalunya La Pedrera i la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família.
El MNACTEC considera que l’ocultació d’aquest jardí podria deure’s a la convulsa realitat de l’època, incloent-hi la Setmana Tràgica, així com la participació de pacients en la construcció del jardí com a part de les teràpies ocupacionals que es realitzaven en l’antic psiquiàtric com a part del tractament als usuaris interns de l’època. Precisament, el centre gestionat per l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu va ser pioner en la introducció de l’ergoteràpia a Catalunya i a Espanya a principis del segle XX, moment en què es construeix aquest jardí oriental.
L’exposició del MNACTEC també presenta la vinculació de Gaudí amb la localitat de Sant Boi de Llobregat, així com les relacions de veïnatge i interdependència entre la Colònia Güell i l’hospital psiquiàtric de Sant Boi que van facilitar la construcció del jardí modernista.
L’exposició “El jardí invisible de Gaudí” estarà oberta al públic fins a l’1 de desembre de 2024 a l’Espai Arts del MNACTEC, una oportunitat única per a descobrir aquest conjunt arquitectònic desconegut i la seva connexió amb el gran geni modernista.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.