Més enllà de la malaltia i de la mort

(Jaume Duch) Jesús ens ha fet saber que Déu està més interessat en la nostra vida que no pas en la nostra mort. Pere, en el primer discurs que va fer després de la resurrecció, va dir als seus contradictors: “Us heu equivocat fora mida, perquè heu assassinat el Princep de la Vida." La realitat de la mort és conseqüència de la nostra condició, sabem que mentre estiguem fets de carn i ossos la mort és el nostre final.

És ben nostre revoltar-nos contra la malaltia i la mort, són fronteres barrades de la nostra existència temporal en el món, L’Evangeli mostra, però, que molts dels gestos que feia Jesús eren els signes reveladors de l'hora de Déu que, amb ell, estava començant de veritat, que les esperances dels profetes es complien i que la vida s'imposaria per sempre sobre la mort. Jesús no va fer mai cap discurs sobre del valor positiu del sofriment ni de la mort. Als Evangelis trobem Jesús lluitant sempre contra el mal que destrueix la dignitat de les persones, i això ho feia en nom de Déu. També ha de ser sempre aquest l'objectiu de la preocupació dels cristians: la defensa de la vida com el seu més gran interès.

La dona de la qual parla l'Evangeli d'avui estava malalta en l'arrel mateixa de la seva feminitat. Les pèrdues de sang que patia des de feia dotze anys l'aparten de la vida social i de la festa compartida de l'amor. Segons les normes de la Llei era una dona impura, intocable i frustrada. Marc la presenta ignorada, solitària i avergonyida de si mateixa. La curació l'hi arriba quan Jesús es deixa tocar per ella i la mira amb amor i tendresa desconeguda: "Filla... ves en pau i amb salut."

La sensibilitat col·lectiva de la societat es va despertant avui, a poc a poc, davant la violència i les agressions que tantes dones encara pateixen. Cal ser conscients del seu sofriment ama- gat i poc reconegut en molts llocs. Cal ser més sensibles davant la tragèdia de la seva soledat. Vençudes sovint pel cansament, deixen en silenci de lluitar i d'estimar, perquè no són estimades amb la tendresa que la seva condició de dona està demanant. Cal tenir present que la superioritat masculina i la submissió femenina no venen de Déu, sinó de les cultures que equivocadament moltes vegades ens configuren.

Moltes predicacions fetes a les esglésies han desfigurat sovint la creu de Jesús, en la mesura que l'han separat de la llum pasqual i del conseqüent triomf de la vida sobre la mort, i han fet creure a molts que l'experiència cristiana per ser autèntica ha d'ignorar la vida en totes les seves dimensions, i acceptar passivament el que la posa en perill. La presentació defectuosa de la creu va en contra del mateix sentit pasqual de la creu i de la vida que Déu vol per a tothom.

A on la vida és malmenada, Déu tampoc hi és present.