(Mercè Solé) Acollir, protegir, promoure, integrar… són quatre verbs que el papa Francesc sol utlitzar en relació a la forma en què nosaltres i les nostres comunitats hem de situar-nos davant l’arribada de persones migrades.
Aquest ha estat el tema de fons, junt amb la recent exhortació que la Conferència Episcopal acaba d’aprovar, del seminari que ha tingut lloc el passat dissabte 25 de maig a Madrid, organitzat pel Departament de Pastoral del Treball (pastoral obrera( de la Conferència Episcopal Espanyola. Un seminari que porta el nom de l'estimat bisbe Antonio Algora, com a agraïment a la tasca de suport a la Pastoral Obrera que va realitzar durant un munt d’anys.
La veritat és que l’Exhortació dels bisbes és un document molt en sintonia amb la pastoral obrera. Ho és pel tema de fons que planteja: l’acollida de les persones migrades, a la societat i a l’Església i la necessitat que puguin viure en condicions dignes. Us en parlava no fa pas gaire. Però també es nota la sintonia perquè el document ha estat elaborat de baix a dalt, a partir de l’experiència acumulada de molts anys per grups eclesials diversos i perquè té un aire molt del papa Francesc.
De fet una de les coses a destacar és el canvi de perspectiva. Ja no es parla de pastoral per als migrants, sinó de pastoral amb els migrants, que passen de ser considerats un objecte pastoral a ser un subjecte. És una bona manera d’allunyar paternalismes, de donar protagonisme a les persones nouvingudes i de recordar-nos a tots que, les que comparteixen la nostra fe, tenen tot al dret a ser part activa de les nostres comunitats parroquials i moviments. Perquè són batejades i viuen entre nosaltres, ja són a casa seva. Així ho deia el bisbe Abilio Martínez, que és el responsable de la Pastoral del Treball a Espanya.
El seminari, que ha comptat amb la participació de 25 persones, s’ha obert amb una primera aportació d’Enric Abad, rector de la parròquia de Santa M. Magdalena de Tibi, consiliari de l’Hoac i consiliari del Secretariat de Pastoral de Migració d’Oriola-Alacant. Ha fet una presentació de l’exhortació pastoral “Comunitats acollidores i missioneres. Identitat i marc de la Pastoral amb migrants”. I ens ha recordat a tots plegats com el llibre de Rut, escrit com a contrapunt en un moment de recuperació de la identitat del poble d’Israel, incideix sobre el tema. Rut, la moabita, dona, estrangera i pobra, acaba formant part de la genealogia de Jesús.
Hi ha hagut també el testimoni d’un parell de militants de l’HOAC, arribats en el seu moment de Nicaragua i de Colòmbia, els quals ens han explicat els seus processos d’arribada, sempre dolorosos, fins a poder regularitzar la seva situació legal i assolir una feina digna. En el diàleg que s’ha establert, nombrosos migrants han compartit la seva solitud, el laberint angoixant pel qual se’ls fa passar per obtenir papers, el classisme encobert darrere de les feines per a les quals se’ls ofereix formació i que obliguen després a no desviar-se cap a d’altres camins professionals, les conseqüències, per exemple, de patir un accident laboral i veure’s obligat a amagar-ho per evitar un acomiadament, i un llarg etcètera.
En relació a les comunitats cristianes, s’expressava que en algunes parròquies s’actua de forma compartimentada: si els nens van de colònies, hi van a grups a part, per a immigrants. O aquella cosa, tan habitual entre nosaltres, de convertir en invisibles les persones que apareixen a les celebracions, a les quals ningú no saluda, o de fer misses curtes, tristes i ensopides, molt diferents de les de les seves comunitats d’origen, a l’Àfrica o a Amèrica.
L’espai cristià comunitari és justament un espai on la persona pot ser rebuda com el que és, i on pot exercir els seus drets com a batejada: ser catequista, lectora o col·laboradora de mil projectes. Amb papers o sense.
Molta feina a fer a les nostres parròquies i moviments, i als nostres pobles i barris. I molta feina a treballar per alliberar-nos de prejudicis, estereotips i recordar que, com deia Enric Abad en una entrevista “Qui es diu creient i rebutja l’estranger, s’autoexclou de l’Església”.
