El Mil·lenari de Montserrat tindrà sardana

Víctor Rodríguez -CR I no pas qualsevol sardana. Josep Maria Serracant i Clermont, eminent compositor de sardanes i una de les veus més respectades del món de la cobla ha rebut l’encàrrec de compondre la sardana que obrirà els actes populars de celebració del mil·lenari del Monestir de Montserrat el proper setembre.

L’encàrrec és fruit de la col·laboració de SomSardana amb la celebració del Mil·lenari del Monestir, una col·laboració que es farà palesa amb l’actuació de la Bellpuig Cobla el diumenge 8 de setembre, estrenant la sardana després de la missa conventual amb una ballada que comptarà amb altres expressions de cultura popular catalana.

La nova composició, que portarà per títol ‘Montserrat, mil anys!’ estarà plena de connotacions al·legòriques a Montserrat, amb petites picades d’ullet al Virolai o a la Salve Montserratina. "Vull que aquesta sardana sintetitzi molt bé què és Montserrat per a mi i per al país, mil anys no és pas poca cosa" explica Josep Maria Serracant, que a part de compositor és president de Músics per la Cobla, una associació que compta amb l’arxiu més important de sardanes i música per a cobla i els seus instruments.

Ell és una de les veus més respectades del moviment i autor de sardanes d’una exquisida qualitat musical. Malgrat que fa anys que no escrivia cap sardana, ara s’ha decidit a fer-ne una. "No podia dir que no a una proposta així, Montserrat significa molt per a mi i ho vull transmetre en forma de sardana".

Xavier Tresserras, president de Somsardana, l’entitat que aglutina el moviment sardanista palesa la importància que Josep Maria Serracant sigui l’autor de la sardana del mil·lenari: "Vam tenir molt clar qui havia d’escriure aquesta sardana. Per la seva
formació acadèmica, per ser una de les veus més estimades i de referència del món de la cobla com per la seva vinculació i estima amb el país i amb Montserrat".

L’estrena coincidirà amb la presència al Santuari durant aquell cap de setmana d’un centenar d’abats i monjos benedictins d’arreu del món que es donaran cita al cenobi en un gran cap de setmana. En la cerimònia d’inauguració el sardanisme hi tindrà una presència destacable i tindrà en l’estrena de la sardana el seu moment més simbòlic el dia 8 de setembre de 2024.

Josep Maria Serracant, una ploma sòlida del sardanisme
 

Nascut a Sabadell l’any 1946, Serracant és deixeble dels compositors Josep Maria Bernat i Manuel Oltra, amb qui va mantenir una gran amistat. Autor d’una trentena llarga de sardanes, de nombrosos arranjaments i d’obres lliures per a cobla, actualment presideix l’entitat Músics per la Cobla, que ell mateix va fundar amb la finalitat de preservar i difondre la sardana i la música per a cobla.

L’estudi del món musical de la cobla l'ha portat a realitzar diverses conferències a Catalunya, Estats Units i Anglaterra i col·laborar amb diverses editorials i segells discogràfics, així com editant i supervisant nombrosos enregistraments. Convé dir també que dins de Músics per la Cobla s’hi aixopluga la Cobla de Cambra de Catalunya, una formació no estable que no realitza actuacions en públic sinó enregistraments i projectes singulars de recuperació de peces i compositors que mereixen tenir la seva obra ben enregistrada.

L’any 1974, tot just fa 50 anys, ell mateix va compondre la Sardana de l’Ofrena. Una sardana que cada any s’encarregava a un compositor de renom per dedicar-la a la Mare de Déu de Montserrat en el marc de l’Aplec de la sardana impulsat per l’Obra del Ballet Popular. Per a aquella ocasió ell va escriure ‘Montserrat 1974’.

Montserrat com a plaça major
 

"Volem que Montserrat esdevingui la plaça major de tot Catalunya per celebrar-hi aquests mil anys de vida monàstica continuada” expressava Bernat Juliol, prior de Montserrat i comissari del Mil·lenari ara fa uns dies. Amb aquest esperit, Montserrat acollirà altres actes sardanistes fruit de la col·laboració de Somsardana com de l’Obra del Ballet Popular, una federació degana de la dansa tradicional i de la sardana.

Fundada el 1950, celebrarà doncs el 2025 el seu 75è aniversari i s’ha volgut sumar a la celebració, organitzant a part dels tradicionals Aplec d’esbarts i la Trobada sardanista al Santuari, dues ballades de sardanes. La primera tindrà lloc el 26 d’abril a la nit, després de la vetlla de Santa Maria de Montserrat i la segona, l’endemà, el dia de la Mare de Déu de Montserrat, ambdues amb la cobla Ciutat de Granollers.

D’aquesta manera, la celebració del mil·lenari comptarà amb l’actuació de diverses cobles i activitats sardanistes al llarg dels quinze mesos que durarà la commemoració.

De la sardana del Papa Francesc a la sardana del Mil·lenari
 

"En les celebracions importants de Montserrat, la sardana no hi pot faltar", així s’expressa Lluís Baulenas, director de relacions institucionals de l’Abadia de Montserrat i un dels coordinadors dels actes de celebració del Mil·lenari. Per això també s’explica que la celebració dels 800 anys de la fundació de la Confraria de la Mare de Deu de Montserrat el 2023 va comportar també l’encàrrec d’una sardana dedicada a la pau i al Papa Francesc, que en aquest cas va encarregar l’Obra del Ballet Popular al sacerdot i compositor Valentí Miserachs, resident a Roma. Una sardana que va ser estrenada al Vaticà l’octubre de 2023 davant de 800 peregrins que van viatjar fins a la Ciutat Eterna acompanyats de la cobla Ciutat de Granollers.

Un any després, el binomi Montserrat-sardana es palesa amb l’estrena de la sardana que Josep Maria Serracant està acabant de compondre i que esdevindrà, de ben segur, una oració dansada que unirà al compàs de la cobla mil anys de pregàries als peus de la Moreneta. Un exemple que deixa clar que quan Montserrat vol celebrar quelcom d’important, la sardana no hi pot faltar.