(Mercè Solé) Sembla que la paraula “acció” no està gaire de moda. Els qui vam créixer amb l’horitzó eclesial i social del “compromís” som vistos com una mena de residu del Concili, d’una banda, i de l’esperit del seixanta-vuit per l’altra. Com si fos un signe del temps, passatger i propi d’altres èpoques. Una mica rònec.
Per contra, ens hem convertit en gestors d’emocions, en surfistes que intentem sobreviure enmig d’una societat que tendeix a la liqüefacció. La solidesa institucional és vista com un llast. I la tradició -que a nosaltres tampoc no ens entusiasmava- ha perdut molts punts en relació a l’encant de l’efímer. Res ja no té gaire projecció: ni la feina, ni la parella, ni l’habitatge. S’accentuen la solitud, la desigualtat, l’individualisme, per causes molt complexes que coneixeu perfectament.
L’equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant Feliu vam parlar-ne l’any passat amb uns quants joves i molts d’ells coincidien en la necessitat de canviar coses, d’anar a les causes dels problemes. El sentit utòpic, doncs, persisteix, malgrat tot, encara que segurament els camins de sempre (polítics, sindicals, associatius, comunitaris) ja no resulten atractius o encara que els que ja tenim una edat potser no sabem veure’ls perquè segueixen altres itineraris diferents als nostres.
Però resulta que l’acció continua sent valuosa. Pel que representa de confiança mútua, de suport solidari, de lluita amb la realitat, d’aprenentatge, d’horitzó lluminós, de creativitat a favor de les persones. I des del punt de vista cristià, d’espai on l’Esperit es manifesta i on Déu mateix, justament, s’intueix sense defugir el dolor. Molts de nosaltres vam fer aquest aprenentatge a través de l’Església, de moviments i de parròquies. Espais on sentir-se acompanyat en moments difícil, on discernir el camí, on compartir l’alegria i la descoberta de les persones, on encaixar la frustració, on ser un mateix.
Avui tot això no sembla gaire valorat o -llevat del papa Francesc, infatigable que aprofita tota ocasió per dir-ho- no se’n parla gaire dins l’Església. Tornem a les emocions, a l’espiritualitat, a la natura i a la mística, però trobo a faltar aquesta dimensió més social, que no em sembla en absolut deslligada de l’espiritualitat. Ben al contrari.
Per tot plegat, l’equip de Sant Feliu hem organitzat un acte per al dia 25 de gener a la parròquia de Sant Llop, de Sant Andreu de la Barca. Parlarem de l’acció i del seu sentit i intentarem fer-ho en diàleg amb alguns joves. Ens hi ajudarà Oriol Francesch i Llongueras, docent, activista i ecologista. Us convidem a venir, tingueu l’edat que tingueu. Perquè no trobarem nous camins si no ens posem a buscar-los, oi?
Aquí trobareu el programa.
