El Fill de Déu s’ha fet carn, diu el primer capítol de l’evangeli de Joan. I carn vol dir la nostra realitat, la nostra vida, a la intempèrie, desprotegida com la carn d’una criatura acabada de sortir del ventre de la seva mare. I des d’aquí, i amb aquesta única arma, la de la carn desprotegida, el Déu fet home, Jesús, començarà a mostrar una manera de viure. Els primers passos d’aquesta manera de viure consistiran, simplement, a ser cuidat pels seus pares, Maria i Josep. El Déu fet home no hauria viscut gaires dies, o gaires hores, si un parell de bones persones que se l’estimaven, i després tota la resta de parentela i de veïns i veïnes que hi devien contribuir com era propi d’un poble petit com Natzaret, no l’haguessin cuidat. El Déu fet home no se n’hauria pas sortit, ell tot sol, de tirar endavant a la vida. I és que Jesús, com totes les criatures, l’únic que era capaç de fer, en les seves primeres setmanes de vida, eren quatre coses: dormir, mamar, fer les seves necessitats, i plorar de tant en tant.
D’això no se’n parla gairebé mai, i potser n’hauríem de parlar més, perquè és molt important per entendre qui és Jesús, i quin és el seu missatge. Aquell que els creients reconeixem com la presència de Déu entre nosaltres, comença la seva manifestació al món en una situació d’absoluta fragilitat, absoluta desprotecció i absoluta dependència. Els àngels anuncien que ell és la glòria de Déu i la pau per als homes. Doncs així comença aquesta glòria i aquesta pau i, a més, sense pediatres que puguin dir què s’ha de fer quan aquella criatura sembla que es posa malalta. ¿Quants ensurts devia donar als seus pares perquè tenia febre o per qualsevol altre símptoma que fes pensar que la seva salut no anava prou bé?
Dona per a una llarga meditació, això que el Déu fet home no mostri cap dels atributs d’omnipotència que atribuïm a Déu... L’únic que mostra és que sí, que s’ha fet carn, amb tot el que això vol dir en tots els estadis de la vida. També veurem molt clar que s’ha fet carn quan mori clavat en una creu.
I alhora, dona també per a una llarga meditació contemplar com la humanitat, el conjunt dels éssers humans, representats primer per Maria i Josep i després també pels altres parents i pels veïns i veïnes del poble, acomboia i fa possible el creixement d’aquell petit ésser humà incapaç de tot. Sense la humanitat que l’ha cuidat, Jesús no podria haver esdevingut un home adult capaç de dur a terme la seva missió. Déu ha enviat el seu Fill, però la humanitat ha estat col·laboradora imprescindible del designi de Déu. I ampliant la reflexió, podem afegir que això que diem de Jesús, també podem dir-ho de qualsevol altra criatura acabada de néixer. Tant de bo aquesta actitud que tenim envers les criatures la sabéssim mantenir també de cara a tots els éssers humans que ja no són criatures!
Que tingueu un bon Nadal!
