(Jaume Duch) Nadal ens ha ajudat, una vegada més, a viure i agrair la proximitat de Déu. Déu no és una creació dels homes, necessària per donar una resposta pràctica i fàcil a l’hora d’explicar l’existència del món. Jesús ens ha fet descobrir de la una dimensió fonamental de la nostra vida, com la de ser cridats a esdevenir fills de Déu mateix. És per això que podem dir que la gràcia i la glòria ens venen per Jesús.
Marc ens presenta avui a l'Evangeli una nova manifestació de Jesús en el context del que va passar un dia a prop del Jorda i que nosaltres anomenem el baptisme de Jesús. El fill de Maria va venir d'una petita vila de Galilea i es va posar discretament a la cua dels qui volien expressar el signe de la seva conversió per tal d'iniciar una vida nova de relació amb Déu. Quan Jesús va ser batejat, el cel es va esquinçar i l'Esperit es va manifestar sobre d'ell, la veu del Pare es va fer sentir: "Tu ets el meu fill estimat, en qui m'he complagut."
Isaïes, en la primera lectura, ens ha fet notar que el Salvador havia de venir amb gran senzillesa com un servidor. No farà publicitat de si mateix, ni omplirà places i carrers amb una veu inflada de retòrica i d'amenaces. El Messies es manifestarà solidari dels perdedors, dels pobres, capaç de donar confiança en lloc d'ofegar i humiliar els homes i dones del poble. Fa bé, doncs, començar l'any nou escoltant una vegada més aquesta confessió de fe: el Fill estimat del Pare ha vingut per alliberar-nos del mal. En la segona lectura, Pere explica a Corneli l'experiència que ell va viure a prop de Jesús: "Ell va passar fent el bé als que van ser oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell."
La memòria del baptisme de Jesús ens porta naturalment a pensar en el nostre propi baptisme, que tot i ser ben diferent del de Jesús, ens fa conscients de la necessitat d'una fe que ens comprometi a viure de manera semblant a la seva vida.
El baptisme cristià demana confiança en el do de Déu que ens ha fer fills, compromesos a expressar amb obres la fe que professem amb paraules, tenint ben present que no es pot delegar a cap document de paper, guardat en els arxius parroquials, la prova real de la nostra condició de cristians. La prova més evident cal trobar-la en la nostra manera de viure; en el testimoni que es manifesta en el dia a dia; en la nostra manera de construir les relacions humanes al més semblant possible a com tractava a tothom. Qui creu en la revelació de Déu, en la persona persona de Jesús, no es pot desentendre de tractar els altres com ell ens tracta a tots.
Si aquell dia el cel es va esquinçar, i la veu del Pare es va fer sentir, i es va veure l'Esperit Sant, no cal buscar Déu a "les altures" sinó en la divina humanitat de Jesús.
