(Jaume Duch) Jesucrist no és per als creients un líder mes entre tants, sinó el mateix Fill de Déu vivent. El qui el temps present guia la humanitat vers la plenitud de Déu; el qui ha vençut la mort i acabarà fent-nos viure per sempre. Amb el nostre pobre llenguatge avui l'anomenem el nostre rei. Que les paraules no enganyin, a Jesús se li han aplicat molts noms, en la festa d'avui confessem que ell és el qui és senyor de vius i difunts.
La comunitat cristiana viu confiada en el que Jesús dir: "Veniu, el meu Pare us estima, viviu per sempre, tot allò que feu a cadascú dels meus germans, per petit que sigui m'ho feu a mi." Sort que va ser ell mateix qui ens ho va dir, perquè a nosaltres segurament no se'ns hauria acudit mai que Déu fos present en els pobres, en els qui paren la mà, i en tota la colla de gent desconcertada que circula pels carrers del món. Els cristians no som soldats de cap rei, sinó simplement seguidors de Crist Senyor, germans de tothom, les nostres armes són la seva justícia i la seva pau.
Aquest diumenge és un bon dia per adonar-nos que no hem de badar. Jesús ve a dir-nos: no perdeu el temps i les energies endevinant com serà el darrer dia. Més aviat, diu: poseu interès en el dia d'avui, el que encara teniu la sort de poder viure'l. vetlleu el present i no imagineu el futur encara incert. És com si ell també ens digués: vosaltres teniu curiositat pel que ha de passar, pel que faré amb vosaltres aquell dia. Jo, en canvi, del que estic pendent és de saber si estimeu prou.
El judici final no tindrà lloc, segurament, en el cel entre els núvols i rodejats d'àngels, el judici té lloc també a la terra dia, és el dia d'avui, el temps oportú també pel judici final. Així és com el nostre rei ens envia a servir els qui tenen fam, els qui tenen set, els forasters, els qui passen fred, els colpits per la indiferència, els malalts i empresonats... Resumint, podem dir que en aquest Evangeli se'ns resumeix el darrer ensenyament de l’any litúrgic que avui acaba. Ens situa davant el que és essencial: l'amor viscut, el que dona vida i alleuja les necessitats de les persones.
Jesús coneix prou bé la nostra tendència a fugir d'estudi a través de boniques paraules sobre l'amor. Normalment tendim a quedar-nos a mig camí del que són les exigències concretes de l'amor. La pregunta que ens farà serà segurament: què vas fer tu, per als meus germans? El que hi ha de més sorprenent en aquesta evocació del judici final és la valoració positiva de tot gest, per petit que sigui, d'amor servei.
Només per aquest camí es troba i es pot seguir Crist Rei. El seu regne és un món de gent a qui cal ajudar, i de gent que ajuda de cor els altres. Cada vegada que es fa més habitable el món, i més harmoniosa la vida dels homes, s'està reconeixent Crist com a rei.
