(Oriol Xirinachs) Ja en el temps llunyans de la pandèmia, em feia mal a les oïdes aquella expressió aparentment positiva que s’anava repetint: “ens en sortirem!”. Però aquesta mateixa expressió es va repetint davant les diverses situacions complicades que es van presentant a la humanitat: guerres, canvi climàtic, crisis econòmiques.... Em semblava i continua semblant-me escandalosament darwiniana, per no dir cínica. I els milers de persones humanes que en aquestes situacions s’hi van quedant? Qui són els que se’n “surten”, i a quin preu? Els rics o poderosos econòmics, de classe, de salut, o de mitjans. El pobres es van quedar sense vacuna, als països pobres els enviem els CO2 contaminant, elsemigrants es queden en el Mediterrani, els que viuen en situacions de vulnerabilitat.....”Ens en sortirem!” Quan i qui?
Fa pocs dies parlava amb la directora d’una entitat que acull més de quatre-cents adolescents rebutjats pel sistema escolar oficial, capacitant-los per tenir una vida digna i un treball. Comentava el que podrien compartir igualment totes les entitats socials: les dificultats cada vegada més grans per tirar endavant: el Banc d’aliments té menys existències, l’administració els posa més exigències burocràtiques, les subvencions minven i arriben tard... Quan li vaig preguntar com s’ho feien, la seva resposta convençuda i espontània va ser: “Ens en sortim!”. Que diferent! Ja i tots, els que la competitivitat i l’individualisme deixa sense sortida. Només amb entrega i solidaritat és possible sortir-nos-en tots, De no ser així, serem tots que no ens en sortirem.
