(Jaume Duch) El perdó de Déu és "il·limitat" perquè ens deixa lliures i ens perdona el deute. La misericòrdia divina ha de ser, doncs, la mesura del perdó que hem d'oferir en les nostres relacions amb els altres. Als homes i a les dones, però, ens costa molt saber perdonar, fa segles que Déu ens ho demana i encara no en sabem gaire, de fer-ho, i el que és pitjor, és que fem servir paraules molt boniques per sortir del pas i tapar la nostra poca disposició a l'hora de perdonar.
Les paràboles no són contes per a infants, són un clar advertiment per a tothom. És important tenir-ho present, no fos cas que tot ironitzant sobre el cinisme d'aquell mal home que no perdona una quantitat insignificant a un company quan ell ha estat perdonat d'un deute major, no féssim atenció a l'advertiment de Jesús: aquest home ets tu, quan no perdones de cor el teu germà.
La insistència de Jesús entorn del perdó no és fruit d'un tarannà ingenu, sinó d'un esperit ben lúcid diferent del ridícul sentiment de Pere, que pregunta: "Quantes vegades hauré de perdonar el meu germà de les ofenses que em faci, set vegades?" Parla com si el perdó hagués de ser el fruit del deure, de l' obligació, com si tot fos una penitència imposada que s'ha de complir per quedar tranquil, o com si el perdó s'hagués de comptabilitzar amb els dits d'una sola mà per no passar-se de mida. El perdó del que Jesús parla és un gest gratuït, al marge dels convencionalismes que els humans fem servir habitualment per fugir d'estudi de les responsabilitats que ens fa mandra assumir.
La resposta de Jesús sobre la manera de perdonar, "set vegades no, setanta vegades set", és molt consoladora i s'allunya del comú raonament humà sobre el perdó. Nosaltres, com Pere, sempre comencem per sentir-nos víctimes per culpa de les ofenses dels altres, com si només fossin els altres els qui ofenen. El to de la pregunta: "Si el meu germà m’ofèn, fins quan he de perdonar?” dona per ben entès que es tracta d'un perdó pretensiós, de superioritat, que va de dalt a baix.
Només és capaç de perdonar el qui es reconeix pecador perdonat. Els experts en debilitat són potser els millors experts en misericòrdia: si Déu ens ha estimat en Jesús fins a vessar la seva sang per nosaltres, serem capaços de negar el perdó als nostres germans que ens han ofès? El perdó cristià està centrat en la llibertat tal com expressa el terme perdonar: "Deixar anar, deixar lliure." El gest del perdó talla el lligam que encadena el deutor. Jesús va proclamar definitivament la llei del perdó després de la seva resurrecció, profetitzant així que en la vida eterna no pot haver-hi "ni llàgrima, ni dol, ni cap rastre de rancor o de venjança." És a dir: ni creditors ni deutors.
L'univers de Déu és l'amor, i sols si acceptem entrar en aquest univers accedirem a la misericòrdia divina.
