El Cant de la Sibil·la és una de les manifestacions musicals més antigues de la nostra cultura.
Les Sibil·les eren éssers semi divins de l’antiguitat, capaços de predir els esdeveniments futurs. De Sibil·les n’hi va haver moltes. Habitaven en diversos llocs de l’orient i de Grècia com la cèlebre Sibil·la de Delfos o la de Cumas (prop de Nàpols), sens dubte la més famosa, ja que es convertí en l’oracle fins a la consolidació de l’Imperi Romà.
No ens ha de sorprendre, doncs, que els primers cristians conservessin el mite de la Sibil·la, convertint-lo en oracle de la segona vinguda de Crist, del judici final i la fi del món.
La presència d’aquesta mitologia a la litúrgia, va perdurar durant l’edat mitjana fins al Renaixement època que va ser prohibida i desapareix, excepte a les Illes Balears i a l’Alguer (Sardenya), on es va mantenir fins als nostres dies.
Els darrers anys, el Cant de la Sibil·la ha viscut un ressorgiment i són nombrosos els temples on s’ha recuperat aquesta tradició, sent la major part recreacions de caràcter historicista.
UN CANT DE LA SIBIL.LA PEL SEGLE XXI
La Sibil·la de Montserrat suma dues aportacions a les celebracions tradicionals:
Retorna la Sibil·la al seu espai original precristià, és a dir, la situa dins una cova com la Sibil·la de Cumas, que proferia els seus oracles i profecies des de les entranyes de la Terra.
Fa una lectura actualitzada del seu missatge apocalíptic, connectat amb els desafiaments que afronta la humanitat del s. XXI.
Ara, quan el canvi climàtic evoca aquell final apocalíptic amb sequeres, manca d’aliments, crisis migratòries i tota mena de calamitats causades per l’ésser humà, la Sibil·la de Montserrat, en lloc d’emprar el to amenaçant dels textos medievals, interpel·la a la consciència de cadascú com a manera de revertir una dinàmica que d’aquí ben poc serà imparable.
De la mateixa manera, en relació amb el judici final, la Sibil·la de Montserrat ens recorda que serà la nostra mateixa consciència la qui realment farà aquest judici; ens anuncia que el judici final ens el farem nosaltres mateixos i que no tot està perdut.
El símbol de la Sibil·la de Montserrat passa de ser l’espasa que representa l’advertència de les seves profecies, a un rostre en forma de creu que simbolitza la pròpia consciència com a arma per enfrontar els reptes que ja tenim davant nostre: el canvi climàtic, la injustícia i la manca d’amor en molts actes humans.
COMENÇAR L’ANY ENTRE GRANS MÚSICS VINCULATS A MONTSERRAT
La data del dia 1 de gener no és casual, vol ser una llavor per iniciar el nou any amb la inspiració de realment dur a terme un canvi.
L’acte que proposem se celebrarà dins les coves de Montserrat, un espai amb una càrrega simbòlica adequada per aquest esdeveniment.
Amb uns 45 minuts de durada, no pretén ser un espectacle bonic o original, sinó un acte transformador per tots els assistents, on tothom d’una manera o altra s’hi pugui sentir interpel·lat, sigui pel vessant social, l’ecològic o l’espiritual.
Per a dur-ho a terme, comptem amb un equip molt il·lusionat i altament qualificat, tots ells vinculats d’una manera o altra amb Montserrat.
Per saber-ne més:
