En els textos bíblics hi ha detalls que semblen no tenir importància, pistes, que enriqueixen la comprensió del text. Aquest és el cas de la menció de Betel, indret de la predicació d’Amós, diu Josep M. Solà en aquesta nova interpretació de les lectures litúrgiques d'aquest diumenge.
L'EXPULSAT
A la primera lectura d’aquest diumenge es llegeix un text del profeta Amós, el més antic dels profetes, que ens han deixat la seva obra escrita. La lectura bíblica té dues parts, la primera l’amenaça d’Amassià a fi que Amós desisteixi de fer de profeta, la segona part és la defensa d’Amós.
Amós exercirà una part de la seva activitat a Betel, la ciutat on hi havia edificat un santuari en el lloc on Abraham hi havia alçat un altar a Jahvè i el lloc on Jacob havia tingut la visió d’una escala per on els àngels pujaven i baixaven. Jacob donà a lloc el nom de Casa de Déu, que en hebreu és Bet=casa, El=Déu. Desprès de ser saquejada el 1550 aC pels egipcis, d’un incendi el s.XII i la conquista de Josué, la ciutat experimentà un ressorgiment en temps de David i Salomó. En començar el segle IX aC Betel pertany definitivament al regne de nord. Els successors del rei Jeroboam I permetran l’existència d’altars que facin la competència als altars dedicats a Jahvè. Aquests altars, que fan pecar a Israel, són atesos per sacerdots, que ni tan sols pertanyen a la tribu de Leví. Els reis afavoreixen la idolatria introduint en el culte del Déu veritable rituals copiats del culte idolàtric. Aquests tipus de pràctiques era denunciat pels profetes , entre ells Amós que predicà en temps del rei Jeroboam II (786-746 aC).
Si el santuari el pagava el rei i aquest afavoria el culte idolàtric, és lògic que Amós no fos ben vist pel rei, donat que denunciava aquest culte i la vida de luxe i sibaritisme, que portaven els rics samaritans, amics del monarca. A més, el profeta havia denunciat la mort del rei i la deportació del poble, per això Amassià el fa fora. Dins el que cap, Amós en surt prou ben parat perquè se’l castiga amb l’exili quan podria haver estat assassinat pel encàrrec del rei. No és endebades,doncs, la menció en el text de Betel. El profeta denuncia que un lloc emblemàtic de la fe d’Israel s’han convertit, resultat de la idolatria propiciada pel rei, en un lloc de culte idolàtric.
El text ens dóna un parell de pistes sobre l’activitat profètica en temps d’Amós. Una és la caràcter laboral de la profecia, era una feina com una altra. Els profetes eren professionals i cobraven per emetre els seus vaticinis. Per això Amassià li diu a Amós que vagi a un altre lloc a guanyar-se el pa fent de profeta (7,12). Amós respon defensant-se i fent saber a Amassià que el seu ofici és fer de ramader i que es guanya la vida recollint figues del sicòmor (v.14).
L’altra dada curiosa, que ens aporta el text és l’existència de comunitats de profetes. No hi ha dades per pensar que visquessin en un mateix lloc, fent vida comunitària a l’estil del que després faran els monjos. Més aviat el text fa pensar que es tractaria d’un col·lectiu professional, a l’estil dels gremis. L’indicació vol deixar clar que no era normal que el profeta actués sol, per lliure.
Les dues dades apuntades donen força a la crida, que Déu fa a Amós. Déu crida a qui vol i quan vol. Per això atorga el do de la profecia a un ramader i no a un professional de la profecia. La paraula profètica no està empresonada ni per un sou , ni per un col·lectiu professional
Diumenge 15 durant l’any
15 de Juliol de 2012
