¿És possible seguir amb el mateix estil de vida, la mateixa família, feina, amics desprès d’haver experimentat un canvi interior radical provocat per l’adhesió a Jesús? es pregunta aquesta setmana el teòleg Josep M. Solà (a la foto). Pau respon això en la seva carta als corintis i a la 2a lectura d’aquest diumenge llegim un fragment de la resposta.
TOT IGUAL DESPRÉS DEL CANVI
A la segona lectura d’aquest diumenge es llegeix un petit fragment del capítol setè de la 1a. Carta de Pau als corintis (1Co 7,29-31). Per situar el text, pot ser bo repassar els temes, que es van tractant al llarg del capítol. Desprès que Pau s’ha enfrontat obertament a la prostitució sagrada, practicada als temples pagans, en els primers versets (1-5) del capítol recomana als casats que mantinguin relacions matrimonials, a fi d’evitar comportaments immorals. Pau, en els vv. 6-9, es mostra partidari del celibat, però reconeix que no tothom té el do i la capacitat de mantenir-se en aquest estat. En el llarg tram, que va dels vv. 10-16 exposa una qüestió candent dins la comunitat de Corint. Què cal fer en el cas de que en un matrimoni un dels dos no sigui creient? Pel que fa al creient pot mantenir-se unit a la seva parella perquè a aquesta li serà bo. En el cas que el no creient de la parella es vulgui separar, cal consentir-ho en nom d’una vida en pau entre les persones.
En els vv. 17-28, Pau encara una qüestió, que preocupa a molts corintis, homes i dones casats que han acceptat el cristianisme. Com queden les relacions de parella després del canvi que s’ha produït? Cal trencar la relació i iniciar un estat radicalment nou a tenor de la nova adhesió a la persona de Jesús?. El consell de Pau és mantenir la mateixa condició social, que es tenia abans de l’adhesió a Jesús. Aquest mateix principi és el que guia el cas de l’esclau Onèssim, fugitiu del seu amo Filemó, a qui Pau escriu una carta. Sorprèn que en aquesta Pau no faci una condemna de l’esclavitud i no obligui Filemó a deixar lliure Onèssim. Pau recomana a aquest que retorni al seu amo i accepti la condició d’esclau i anima Filemó a acollir-lo amb benignitat. Ara bé, la condició de cristià tant de l’amo com de l’esclau atorga a la relació amo-servent una dimensió radicalment nova, tant és així, que l’esclau és considerat un germà estimat ( Fl16).
Per què Pau defensa el manteniment de la condició social vigent abans de l’adhesió a Jesús? Fonamentalment perquè aquesta és viscuda en una dimensió radicalment nova. La transformació, que la fe i el seguiment a Jesús operen en la persona es mou en el nivell de la interioritat més profunda del jo i això pot ser que no provoqui cap manifestació en l’exterior de la vida del creient. Entre un pagà i un cristià pot no haver-hi cap diferència pel que fa a la condició social de la persona, però en canvi l’adhesió a Jesús fa que aquesta condició sigui viscuda radicalment d’una manera diferent i nova.
Pau està convençut que el retorn de Jesús és imminent i que el món present durarà poc. Per què canviar les formes externes de vida, que han de durar 4 dies, si el que compta de veritat es el que s’esdevé en la interioritat de la persona? A la caducitat del temps s’hi oposa l’absolutesa del moment ple i definitiu de l’adveniment de Jesús. Aquest sí que importa i en aquest el que compta no és el material i extern sinó la novetat de l’home o la dona transformats per la força alliberadora de Jesús.
Diumenge 3er durant l’any
22 de Gener de 2012
