Pekín, vint-i-cinc anys després

Aquests darrers dies he visitat Pekín. He participat en un Seminari sobre xarxes socials organitzat per les universitats de Pekín i Òxford. Feia més de vint-i-cinc anys de la meva primera i única vegada visita. Encara recordo nítidament algunes imatges: els carrers plens de bicicletes i molts pocs cotxes, la gent vestida de manera molt senzilla, control social i polític per tot arreu, austeritat i pobresa.

El canvi que he vist és impressionant. Pekín s'ha convertit en una immensa ciutat de més de vint milions d'habitants, les bicicletes han quasi desaparegut i m’he trobat amb un tràfic caòtic i impossible de cotxes, amb milers d'edificis de nova construcció i amb l'emergència d'una classe mitjana i professional que recorda en molts aspectes les societats occidentals. Amb un setanta-cinc per cent de l'economia en mans privades, la Xina s'ha convertit en la factoria del món, primer exportador i segon importador del món. Amb un creixement anual al voltant del 7% està convertint-se en un actor estratègic del segle XXI. El Partit Comunista Xinès continua al capdavant del país mantenint un control estricte dels mecanismes de poder i en especial dels mitjans de comunicació, amb un exèrcit –paga la pena recordar-ho- de dos milions de persones. Amb tot, sembla que una part important de la població dona suport a una elit política que està sent capaç de recuperar aquest gran continent. La Xina continua existint una gran diferència econòmica social entre el litoral i l’interior, entre una Xina industrialitzada amb una emergent classe mitjana i un interior rural empobrit on viu una gran part de la població. En tot cas, i malgrat aquesta gran diferència, Xina està convertint-se en una de les principals potències del món.