El baptisme de Jesús, que avui diumenge trobem a l’evangeli, no fa sinó mantenir el que s’inicià amb el naixement de Jesús enmig dels homes, és a dir apropar Déu a la humanitat. Déu es fa home perquè nosaltres puguem esdevenir semblants a Déu. Al Jordà, Jesús és batejat per Joan perquè tots els que vulguin ser cristians puguin, després, ser batejats per Jesús amb l’Esperit Sant.
En el baptisme de Jesús és Joan Baptista que diu: “Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que soc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.”
Joan anuncia que tot aquell que és batejat per Jesús rep l’Esperit Sant, una crida, una missió. Aquesta missió no és altra que la de ser testimoni del Pare amb una vocació, amb una vida única i irrepetible.
Mestres i experts hi ha que coneixen i donen a conèixer els mitjans, o els camins, perquè cada batejat descobreixi la seva crida personal. Una crida individual que d’una banda es manté i, a la vegada, s’actualitza en cada moment i cada espai de la vida.
Els homes i les dones del segle XXI vivim en una societat que es vol definir amb termes com llibertat, pluralitat, igualtat, i d’altres de semblants. Enmig de tots aquests conceptes els cristians ens creiem creats, cridats, enviats i estimats per Déu per a viure segons la seva voluntat. És una visió cristiana de l’existència que contempla la llibertat, la pluralitat i la igualtat de tots els fills de Déu. Saber-se creat i cridat per Déu ens fa a tots iguals i diferents a la vegada.
Pel baptisme el cristià es reconeix diferent en tant que ha estat creat per Déu de manera única i irrepetible, a la vegada que l’ha fet igual i germà de tots els homes i dones en la seva condició de fills i filles de Déu.
En la mesura que pel baptisme ens sabem creats i enviats a descobrir i fer la voluntat de Déu, la mirada que puguem tenir respecte de nosaltres i dels altres s’eixampla en gran manera. La mirada envers nosaltres mateixos ens fa saber-nos subjectes únics i a la vegada instruments de Déu. La mirada envers els altres ens fa saber-los únics i, a la vegada, imatges de Déu que ens ha creat a tots a imatge i semblança seva.
A l’evangeli de Mateu es fa referència al testimoni dels batejats d’aquesta manera: “No tothom qui em diu: Senyor, Senyor, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel.” (Mt 7, 21)
La força de l’Esperit Sant és la que empeny el cristià a viure segons la voluntat del Pare. El dia del baptisme de Jesús descobrim que no només som fills de Déu sinó que a la vegada ens sabem sempre cridats per Ell a treballar pel seu Regne. Reconèixer el camí que en cada moment ens condueix vers Déu, a través de tots els que ens envolten, és la tasca continuada que permet de viure i avançar a tots els cristians.
