ALANA HURTADO L’experiència que ens dona treballar amb infants i joves i l’anàlisi de diversos professionals de la salut mental apunten que un bon treball de l’espiritualitat contribueix al benestar psicològic. Trobar en la interioritat personal un espai de diàleg intern que facilita la reflexió amb una mateixa fa que ens aturem i que processem endreçadament tot allò que vivim. L’espiritualitat ens ajuda, també, a gestionar millor les emocions i a deixar espai a les vivències que sovint, una rere altra, anem vivint necessàriament sense gaire pausa.
Lluny de qüestionar la relació entre benestar mental, emocional i espiritual, centrem aquest plantejament en la dificultat que a vegades suposa el treball de l’espiritualitat quan hi ha necessitats que són immediates, com poder menjar una dieta equilibrada o viure en un habitatge salubre. És lògic que les necessitats materials passin per davant de les espirituals quan, malauradament, en molts casos cal afrontar formes de vida precàries. Per això, a la Fundació Pere Tarrés potenciem els espais on podem cultivar la interioritat d’infants i joves amb temps de qualitat i aprofundiment. Aquests petits grans oasis que són els centres socioeducatius, els centres d’esplai i les colònies ens permeten crear un entorn segur i transformador que, més enllà d’oferir àpats saludables i estones de joc, posa a disposició de l’equip d’educadors i educadores un clima de tranquil·litat, serenor i introspecció, on es teixeixen relacions constructives i on l’infant se sent a gust per poder comunicar les seves angoixes.
No oblidem que alguns dels infants i joves que participen d’aquests espais són nens, nenes i adolescents en situació de vulnerabilitat. És preocupant la dada que conclou la nostra entitat a un estudi recent, que revela que el 14% dels infants i joves que acompanyem als nostres centres socioeducatius tenen un diagnòstic de trastorn mental o d’aprenentatge. Una xifra que està a prop de doblar aquests problemes entre la població catalana de fins a 14 anys de classe social més desfavorida, segons el registre de l’Enquesta de Salut de Catalunya 2023. A més, els problemes de salut mental sovint apareixen, segons diversos estudis, en edats cada cop més primerenques, i molts infants i joves no transmeten el que els està passant per no fer patir més les seves famílies quan senten que “ja en tenen prou”. En entorns desestructurats, un diagnòstic de salut mental és una dificultat afegida per a la família: l’habitual és que no es pugui dedicar el temps necessari a treballar-lo, per manca de recursos i temps.
La nostra inquietud no acaba aquí, va més enllà quan aquest mateix informe de la Fundació Pere Tarrés conclou que, a més d’aquest 14%, n’hi ha molts més que presenten conductes que podrien ser compatibles amb un problema de salut mental o d’aprenentatge.
Davant d’aquestes xifres, actuar és inajornable; no hi ha excuses per no continuar treballant per mitigar les dificultats socioeconòmiques, així com la interioritat de cada infant, que contribueix al seu benestar global. A més pobresa, més precarietat, més problemes de salut mental i més dificultat de connectar amb la nostra dimensió espiritual. Convençuts i convençudes, eduquem per a la transformació social i actuem perquè cap infant quedi exclòs de viure i gaudir del seu món interior.
Alana Hurtado
Coordinadora de campanyes socials de la Fundació Pere Tarrés
