(Oriol Xirinachs) Xavier Morlans en un article en un periòdic (no sé quin), acabava un article comentant la trobada de diversos Hospitals de campanya que va tenir lloc a l’Església de Santa Anna, dient: “Queda pendiente el reto de cómo estar bien atentos y de cómo invitarlos a la Mesa presidida por Jesucristo, el Hermano Universal”.
Fa ja algun any, des del Secretariat pels Marginats hi va haver una trobada de vàries entitats eclesials d’atenció a persones vulnerables, amb la finalitat de reflexionar sobre el fet que tot i oferir-los tota mena d’ajuda material, no sabíem oferir-los allò que inspirava la nostra acció, que no era altre que Jesús, i que estàvem convençuts que tenien dret a conèixer i celebrar. Fora de petites experiències no trobàrem sortida. El repte continua.
A Assís, entitat d’atenció als sensesostre on col·laboro com a voluntari, a les persones ateses només els dic que soc mossèn quan ve a to i hi ha una bona comunicació. Un que no era d’aquests ho va saber a través d’un que ho sabia, i em va venir i preguntar si era cert que era mossèn. Quan li vaig respondre-li afirmativament em va dir: “Ja era hora que l’Església vingués al nostre terreny”. Comentant aquest tema amb un company que està en el món del treball, em va comentar que es troba amb la mateixa realitat.
La meva convicció, que compartia amb ell, és que el repte continua, però que l’únic camí per arribar a fer-ho possible és que estiguem presents en el seu terreny. L’Esperit farà que arribi el moment. El papa Francesc no para l’urgir-nos a anar a les perifèries.
