Homilia del papa Francesc a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, a l’altar situat davant la tomba del beat Joan Pau II, 31 d’octubre de 2013
El papa ha comentat les lectures del dia: la carta de sant Pau als Romans, on l’apòstol parla del seu amor pel Crist, i el fragment de l’Evangeli de sant Lluc on Jesús plora per Jerusalem, perquè la ciutat no ha entès que Ell l’estima.
“En aquestes lectures hi ha dues coses que ens impressionen. La primera, la seguretat de Pau: ‘Ningú no em pot separar de l’amor de Crist’. I és que estimava tant el Senyor – perquè l’havia vist, l’havia trobat, el Senyor li havia canviat la vida-, l’estimava tant, que deia que res al món no podia separar-lo d’Ell. Aquest amor del Senyor era precisament el centre, precisament el centre, de la vida de Pau. En les persecucions, en les malalties, en les traïcions... tot el que ell va viure, totes aquestes coses que li van passar a la vida, res d’això no el va poder separar de l’amor de Crist. Era precisament el centre de la seva vida, la referència: l’amor de Crist. I sense l’amor de Crist, sense viure d’aquest amor, sense reconèixer-lo, sense alimentar-nos d’aquell amor, no es pot ser cristià. El cristià -el qui sent que el Senyor el mira, amb aquella mirada tan maca, estimada, del Senyor, i estimat fins a l’extrem- sent... el cristià sent que la seva vida ha estat salvada per la sang de Crist. I llavors l’amor fa això: aquesta relació d’amor. Aquesta és la primera cosa que a mi m’impressiona tant.
L’altra cosa que em colpeix és aquesta tristesa de Jesús quan mira Jerusalem. ‘Tu, Jerusalem, no has entès l’amor’. No has entès la tendresa de Déu, amb aquella imatge tan maca, que diu Jesús. No entendre l’amor de Déu: el contrari del que sentia Pau. ‘Sí, Déu m’estima, Déu ens estima...’ però és una cosa abstracta, 'és una cosa que no em toca el cor i jo a la vida m’espavilo com puc'. No hi ha fidelitat. I aquest és el plor de Jesús per Jerusalem: ‘Jerusalem, tu no ets fidel; tu no t’has deixat estimar, i t’has encomanat a molts ídols que t’ho prometien tot, que et deien que t’ho donaven tot, però després t’han abandonat’. El cor de Jesús, el patiment de l’amor de Jesús: un amor no acceptat, no rebut.
Avui, doncs, aquestes dues icones: la de Pau que roman fidel fins al final a l’amor de Jesús, on troba la força per anar endavant, per suportar-ho tot. Ell se sent feble, se sent pecador, però té la força en aquell amor de Déu, en la trobada que ha tingut amb Jesucrist. D’altra banda, en canvi, la ciutat i el poble infidel, no fidel, que no accepta l’amor de Jesús, o el que encara és pitjor, eh?, que viu aquest amor a mitges: una mica sí, una mica no, segons el que li convé.
Mirem Pau amb el seu coratge, que ve d’aquest amor, i mirem Jesús que plora per aquella ciutat, que no és fidel. Mirem la fidelitat de Pau i la infidelitat de Jerusalem i al mig mirem Jesús, el seu cor, que tant ens estima.
Què podem fer, doncs? La pregunta: jo m’assemblo més a Pau, o a Jerusalem? El meu amor per Déu és tan fort com el de Pau, o bé el meu cor és un cor tebi com el de Jerusalem? Que el Senyor, per intercessió del beat Joan Pau II, ens ajudi a respondre a aquesta pregunta. Que així sigui”.
Traducció: Marta Nin
