A l’agost cal un escrit breu, com de vacances. El passat 6 d’agost, era la festa de la Transfiguració del Senyor però, a la Missa vespertina, jo havia de fer l’homilia del Diumenge XIX durant l’any (Mt 14, 22-33), que narra la llarga pregària nocturna de Crist al Pare i tot seguit fa el relat del camí de Jesús sobre les aigües del llac de Galilea. M’agradava predicar sobre la Transfiguració, però volia ser disciplinat. El premi va ser una agradable sorpresa: quan més intentava aprofundir l’Evangeli de Jesús sobre el llac, més semblances hi veia amb l’Evangeli de la Transfiguració (Mt 17, 1-9). Veieu-ne algunes: contenen elements que nosaltres també vivim.
1. “Jesús va pujar a la muntanya per pregar” (Mt 14, 23), i el mateix relata la Transfiguració segons sant Lluc 9, 28. Tant de bo la muntanya signifiqui aquella elevació i soledat que fa que et trobis davant Déu o embolcallat per Ell.
2. Els Apòstols, a la barca, on anaven a l’altra riba del llac, patien per les onades aixecades pel “vent contrari”. Abans de la Transfiguració, els Apòstols especialment Pere, patien i estaven trasbalsats per l’anunci que Jesús mateix va fer de la Passió. Aquesta setmana he vist molta gent que patia per la salut: la pròpia i sobretot la dels familiars. La pregària en comú els ha confortat: “No tingueu por. Sóc Jo”, ens diu Jesús.
3. És veritat que Joan presenta Jesús com el Fill de l’home transcendent, sortint de l’entranya de Déu Pare. Però també Mateu presenta el Jesús transcendent, que preludia la seva Resurrecció: caminant sobre el llac i amb el rostre transfigurat, lluminós com el sol. Ens atreu la bellesa de Jesús que ha baixat fins a nosaltres per aixecar-nos de la nostra nit a la claror de la Fe i de l’Esperança o a un acte concret d’Amor.
4. Pere és, com sempre, generós i arrebatat. No fa gaire bon paper ni amb l’audàcia de voler anar sobre el mar fins on era Jesús, ni amb la idea de fer tres Cabanes per a Elíes, Moisés i Jesús, en la Transfiguració. Però sap clamar: “Salva’m Senyor!”. Jesús el renya amb un reny dolç: “Quina poca fe! Per què has dubtat?”. També el sucessor de Pere -i tots nosaltres- sabem clamar per la unió dels cristians i per tal que neixi i creixi la fe de tots: que escoltem la Paraula de Déu, i compartim en comunitat el Pa de la vida (Eucaristia) i el pa de cada dia amb els que no en tenen (Somàlia).
5. Davant del Crist transcendent reconeixem la seva persona: “Realment ets Fill de Déu”, diuen els deixebles de la barca. Aquest Crist transfigurat, que ara es torna a presentar humà i sol després de la Transfiguració, mai havia estat tan a prop de nosaltres, tot ensenyant-nos el camí que va d’aquest món al Regne de juastícia, amor i pau.
