Pasar al contenido principal
Data de l'esdeveniment
Nom del lloc
Col·legi de Periodistes
Adreça (carrer i número)
Rambla de Catalunya, 7
Municipi
Barcelona
Nom de l'entitat organitzadora
ICIP
Persones que intervenen
Diòcesi on es realitza l'esdeveniment
Temàtica

"La reconciliació", amb Sabino Ormazábal i Juan María Uriarte

Juan María Uriarte, bisbe emèrit de Sant Sebastià i autor de 'La reconciliación', és un dels protagonistes de la segona sessió del cicle 'El País Basc: cinc anys sense la violència d'ETA', que organitza l'ICIP amb la productora Clack durant tres dimarts de novembre al Col·legi de Periodistes.

Aquest cicle de diàlegs sorgeix de la confluència d’interessos entre Clack, la productora audiovisual que ha impulsat el documental Polifonia Basca –que a través de la mirada del periodista Antoni Batista radiografia com la societat basca ha anat digerint la fi de la violència d’ETA– i l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), que al llarg de la seva trajectòria ha seguit i ha donat a conèixer a Catalunya el conflicte armat basc i ara, en particular, el procés de pau i la reconstrucció del teixit social que s’hi està produint.

En el present mes d’octubre de 2016 es compleixen cinc anys de l’anunci del cessament de la violència definitiu per part d'ETA. Tot i que és prematur donar el conflicte per tancat, creiem que és hora de començar a analitzar com la societat basca ha anat cicatritzant les ferides provocades per cinquanta anys de violència armada.

En aquest sentit, per exemple, veure com els processos de reconciliació entre victimaris i víctimes han anat tirant endavant, malgrat l’absència d’una política que es pugui emmarcar dins un procés de pau per part del govern espanyol, que nega tot diàleg amb la banda encara que sigui per abordar “les conseqüències” del conflicte, és a dir, el destí dels presos i dels “refugiats polítics bascos”.

Pretenem observar, en definitiva, com està digerint la societat basca el final d’ETA, àmpliament reclamat sobretot des de finals dels anys noranta. Està sent, la voluntat de girar full, més gran fins i tot del que s’albirava?

Això ens porta també a preguntar-nos precisament com s’està construint, el relat sobre la pau, al País Basc. És un relat compartit en una societat que encara avui està dividida i que ha patit tant de dolor o, pel contrari, un relat que serveix per seguir alimentant les dues parts del conflicte?

La història compartida dels darrers quaranta anys entre Catalunya i el País Basc mereix que l’evolució del conflicte en aquelles terres segueixi sent observada des de casa nostra, especialment quan Catalunya també ha patit la violència terrorista d’ETA en nombrosos atemptats. Ara que les armes han callat, creiem que cal seguir parlant del procés de pacificació al País Basc, més que mai.