FESTIVAL BARCELONA PENSA | Amb Nesrin Karavar, Marga Castells i Noemi Duran Salvadó
Darrerament, la poesia femenina andalusina ha cridat l'atenció tant a mitjans acadèmics com no acadèmics. S'ha conservat una mínima part de la producció d’una quarantena de poetes: important, substanciós i de molta varietat temàtica. Entre elles, la veu més coneguda és la de la princesa omeya Wallada (Córdoba, segle XI), però en són moltes més les que han configurat el mosaic polifònic de versos compostos en forma de casides clàssiques. Adile Sultan (1826-1899) ens ofereix la rica experiència d’aproximar-nos a les realitats espirituals que vivia mitjançant la seva única obra poètica, Divan, que es pot entendre com un símbol de comunicació amb allò sagrat. A través de la poesia, ha intentat expressar una aventura espiritual en la qual l’univers no només s’explica a partir d’allò merament físic.
Aforament: 65 persones
