Cada any, el 24 de gener, periodistes, comunicadors i escriptors, celebren la festivitat de Sant Francesc de Sales, bisbe de Ginebra i doctor de l’Església. Arreu del país, moltes esglésies i catedrals celebraran oficis dedicats a la figura d’aquest sant, considerat per molts, el primer gran escriptor cristià des dels apòstols. Però, per què se’l venera com a patró dels periodistes?
Una vida de servei
Sant Francesc de Sales va néixer al Castell de Sales, prop de Thorens -al ducat de Savoia-, en el si d’una família noble. Des de jove va demostrar una gran inclinació cap a la fe i l’estudi. Tot i que el seu pare desitjava que seguís una carrera jurídica, Francesc va viure la seva vocació religiosa en secret, compartint-la només amb la seva mare i alguns amics pròxims.
A 13 anys, va viatjar a París per estudiar amb els jesuïtes i més tard va continuar la seva formació en Dret i Teologia a la Universitat de Pàdua. La seva ordenació sacerdotal va tenir lloc el 18 de desembre de 1593, després que el Papa, a petició del bisbe de Ginebra, Claudi de Granier, el nomenés degà del Capítol de Ginebra. Aquest esdeveniment, inesperat fins i tot pel seu pare, va marcar l’inici d’una vida dedicada a la fe i al servei dels altres.
Missioner entre dificultats
L’any 1594, Francesc de Sales va ser enviat a Chablais, una regió dominada pels calvinistes. La seva tasca va començar amb greus dificultats: rebutjat pels habitants, va haver de viure en condicions precàries, patint intents d’assassinat per ser un capellà catòlic i enfrontant-se fins i tot a atacs de llops. Tot i aquests obstacles, la seva paciència, amabilitat i zel pastoral servir com a crida a la conversió dels habitants de la regió. La clau d’aquesta conversió va ser la difusió d’uns pamflets escrits a mà pel mateix Francesc on convidava a refutar, amb arguments ben sòlids, els postulats essencials del calvinisme.
Els fruits del seu esforç van ser evidents quan, quatre anys després, el bisbe Granier va visitar la regió i va ser rebut per una comunitat catòlica renovada. Els textos utilitzats per Francesc en aquesta etapa van donar lloc al seu primer llibre, Controvèrsies, que va revelar el seu talent com a escriptor.
Bisbe i reformador
L’any 1602, després de la mort del bisbe Granier, Francesc de Sales va ser nomenat bisbe de Ginebra. El seu pontificat va destacar pel seu estil de vida auster i per la seva preocupació pels pobres i la formació espiritual dels seus fidels. Els seus llibres, escrits amb senzillesa i profunditat, van tenir una gran acceptació entre la gent. Entre ells destaca Introducció a la vida devota, una obra que continua sent una referència en espiritualitat.
Francesc també va tenir un paper fonamental en la fundació de l’Orde de la Visitació de Santa Maria, juntament amb Santa Joana de Chantal, l’any 1610. Aquesta congregació va ser creada per acollir dones que volien viure la seva fe sense les estrictes regles dels convents tradicionals. Tot i l’oposició inicial d’alguns sectors de l’Església, van aconseguir establir una regla inspirada en Sant Agustí.
Després d’anys d’intensa dedicació a la seva diòcesi, Francesc de Sales va morir el 28 de desembre de 1622, a 56 anys. La seva fama de santedat, basada en la seva paciència, alegria i compromís amb l’amor cristià, va transcendir fronteres. Va ser canonitzat el 1665 i declarat Doctor de l’Església el 1877.
Un escriptor prolífic
Sant Francesc de Sales va ser un escriptor prolífic que va deixar un llegat destacat en la literatura espiritual i religiosa. Entre les seves obres més importants es troben Controvèrsies, una recopilació de fullets que va distribuir durant la seva missió a Chablais per refutar les idees calvinistes i defensar la primacia de Sant Pere. També va escriure la Defensa de l’Estendard de la Creu, on tractava sobre la centralitat de la creu en la fe cristiana.
Una de les seves obres més conegudes és Introducció a la vida devota (1604), basada en les cartes de direcció espiritual que enviava a la seva cosina política, la Senyoreta de Chamoisyson. Aquest text, redactat en forma de cartes dirigides a "Filotea", simbolitza qualsevol persona interessada a viure una vida devota i va tenir un gran impacte pel seu estil senzill i accessible.
Altres obres destacades inclouen el Tractat de l’Amor de Déu, on explora la relació entre l’ànima i Déu, i les Conferències Espirituals, que recopilen les converses que Francesc mantenia amb les Germanes de la Visitació. També va escriure una col·lecció de sermons, cartes i diversos tractats i opuscles que tracten qüestions teològiques i espirituals des d’una perspectiva pràctica i reflexiva.
Les seves obres, fruit de la seva intensa dedicació com a pastor i escriptor, són un reflex de la seva capacitat per combinar profunditat teològica i sensibilitat humana, deixant una influència que perdura fins avui. De fet, és precisament aquesta influència el motiu pel qual va ser instituït, el 1923, patró de tots els que exerceixen l'ofici de comunicadors i "Patró dels periodistes".
