Enguany, la festivitat de Sant Benet -el redactor de la Regla i pare espiritual del Cister- s’ha celebrat d’una forma ben diferent al Monestir de Poblet. Avui dia 11 de juliol, fra Rafel Barruè ha rebut la benedicció abacial de la mà de l’abat general de l’Orde Cistercenc, Mauro-Giuseppe Lepori, en una missa solemne.
Amb aquesta cerimònia, fra Rafel Barruè es converteix en el 106è abat d’ençà de la fundació del monestir l’any 1150 per Ramon Berenguer IV. Rafel Barruè, que fins al passat 22 d’abril era el prior del monestir, va ser escollit abat per la comunitat de Poblet en una sessió presidida per l’abat general de l’Orde.
Just després de la lectura de l’evangeli, ha començat el moment essencial de la celebració, el ritu de la benedicció de l’abat. En primer lloc, un dels monjos de la comunitat ha realitzat a l’abat general la petició de la benedicció de la persona escollida per la comunitat per exercir el càrrec d’abat. Seguidament, Mauro-Giuseppe Lepori, en virtut de la seva posició d’abat general de l’Orde Cistercenc, ha realitzat l’homilia de la celebració. Al llarg de l’homilia, Lepori ha destacat la necessitat de ser cristians, i, alhora, servidors dels altres: “El veritable problema del cor humà no és la traïció al nostre millor amic, sinó fer-la per l’ambició de ser més grans que els altres”.
Lepori ha afegit que les guerres i les divisions sorgeixen com un riu de lava de l’infern des del pensament de ser més grans que els altres, més grans que Déu, i aquesta suposa una disputa universal que s’ha estès al llarg de la història. L’abat general ha recordat que “Crist capgira la jerarquia dels valors humans, però no ho fa amb una nova doctrina, ni tan sols amb una nova religió, ho fa amb la presència de la seva persona”, tot recordant que Jesús va fer-se servidor humil i esclau de tots acceptant una mort en creu, i manant als seus deixebles que s’entreguessin i morissin pels altres.
A més, també ha recordat que cada capítol de la Regla de Sant Benet ens fa un recordatori de la presència de Crist en el servei: “La porta del monestir ha de ser com la porta del sagrari, on Crist hi és present. Des de la porta del monestir tota la humanitat esdevé un espai sagrat on veritablement es troba el Crist, en el més pobre, en el més sol”.
En relació amb la posició d’abat dins un monestir, Lepori ha afirmat que aquell qui és escollit abat ocupa el lloc de Crist en la comunitat i el representa per “portar els seus germans allà on Crist va voler estar, per tal de defugir la glòria del món i ser glorificat pel Pare”. “Jesús ens crida a la comunió fraterna i a estimar als nostres germans i germanes”, ha afegit. Estem cridats, ha explicat, “a la nostra vocació, a seguir Crist i la humilitat amable del seu cor, i l’abat està cridat a dur la seva missió unit al Crist i amb alegria, amb la certesa de saber servir” ha conclòs l’abat general de l’Orde.
Un cop finalitzada l’homilia, l’abat general ha interrogat Barruè en relació amb el nou càrrec que rebia després de l’elecció per la comunitat i el compromís que comporta pel que fa a la gestió i el guiatge del Monestir. Finalitzat l’interrogatori, tota la comunitat ha pregat pel nou abat amb la lletania dels sants.
Prèviament, a l’inici de la lletania, Mauro-Giuseppe Lepori s’ha agenollat davant del seu setial juntament amb tota la comunitat, mentre que Rafel Barruè s’ha prosternat com a senyal d’humilitat. Acabada l’oració, l’abat general de l’Ordre ha conferit la benedicció abacial al nou abat de Poblet, que l’ha rebuda agenollat davant seu.
A continuació, Rafel Barruè ha rebut tots els atributs que corresponen amb la seva nova condició. En primer lloc, ha rebut de mans del General el llibre de la Regla de Sant Benet, que regeix la vida de les comunitats cistercenques. Seguidament, com a símbol del compromís i la fidelitat que l’abat deu a la comunitat, ha rebut l’anell.
A aquests dos elements se’ls hi han sumat la imposició de la mitra i el lliurament del bàcul, com a símbol de l’autoritat i de l’ofici pastoral que pertoquen a l’abat. Aquests objectes han estat els símbols del poder abacial, pràcticament des dels inicis de les primeres comunitats monàstiques occidentals.
Un dels moments més emotius de la celebració ha estat quan Rafel Barruè ha ocupat el setial abacial davant de l’altar i, allà, ha rebut el petó de pau de part de l’abat general, dels altres abats i abadesses i dels monjos de la seva comunitat. L’Abat acabat de beneir ha estat l’encarregat de presidir la primera litúrgia eucarística amb la seva nova condició.
Abans de finalitzar la celebració, Rafel Barruè, abillat amb la mitra i el bàcul, ha dirigit als assistents, de la seu estant, una al·locució final, en què ha fet un repàs de la història del monestir, tenint un detall especial per la seva ciutat natal, Vila-real. “Necessitem silenci monàstic que asserena l’ànima, i això val per a tothom”, ha dit el nou abat cridant a escoltar Déu per confiar la nostra existència a laseva voluntat, i escoltar la seva paraula i la paraula dels altres. Rafel Barruè ha clos la seva al·locució final, fonamentada en la reflexió sobre el silenci i l’escolta, afirmant que la “benedicció de l’abat de Poblet ens ha d’arribar a tots”. La cerimònia ha acabat amb el cant del Te Deum laudamus.
Acabada la cerimònia, els assistents han pogut felicitar Barruè i celebrar amb la comunitat la benedicció del nou abat. Alguns dels assistents destacats a la celebració han estat el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga; el subdelegat del Govern a Tarragona, Santiago J. Castellà; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; el director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol; l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas; el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella; el bisbe de Girona, fra Octavi Vilà; el bisbe de Tortosa, Sergi Gordo; l’arquebisbe de la Seu i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives; el bisbe de Vic, Romà Casanova; el bisbe de Solsona, Francesc Conesa; l’abat de Montserrat; Manuel Gasch; l’abadessa de Sant Benet de Montserrat, Maria del Mar Albajar; l’abadessa de Vallbona de les Monges, Anna Maria Camprubí; l’abadessa de Valldonzella, Maria Àngels Cornellà; i altres autoritats i fidels.
