“Déu vos guard, o Mare santa”. Amb aquest cant de salutació a la Moreneta s’obria la trobada del clergat de Catalunya que s’ha celebrat aquest dimecres a Montserrat coincidint amb el Mil·lenari de l’abadia benedictina. Més de 500 capellans, diaques i seminaristes han omplert la basílica de Montserrat amb la presidència de tots els bisbes catalans i amb l’abat de Montserrat d’amfitrió. L’Abadia ha impulsat aquesta trobada que no se celebrava des de feia vuit anys, quan es va convocar a Vic. L’eucaristia l’ha presidit l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, que ha exercit de president de la Conferència Episcopal Tarraconense.
Poques vegades es veuen més de 500 capellans junts concelebrant i en l’homilia l’arquebisbe Planellas ha recordat que aquestes trobades del clergat català tenen una tradició que es remunta al cardenal Vidal i Barraquer. Que van prendre impuls de nou després del Vaticà II amb els arquebisbes Josep Pont i Gol i Ramon Torrella. I per això ha subratllat que amb aquestes trobades “mantenim la convicció de la unitat pastoral de les diòcesis amb seu a Catalunya que l’episcopat ha anat fomentant al llarg dels anys”. A més, les ha referenciat al document “Arrels cristianes de Catalunya”, al Concili Provincial Tarraconense i al text que també van signar els bisbes catalans “Al servei del nostre poble”. Planellas ha recordat que aquest en tots aquests textos “es donava fe de la realitat nacional de Catalunya, afaiçonada al llarg de mil anys d’història”.
La "unitat pastoral" és un concepte que s'ha repetit reiteradament en els documents conjunts dels bisbes catalans. Va ser un dels temes clau del Concili Tarraconense de 1995. Expressa la necessitat que, malgrat l'autonomia que tenen els deu bisbats en el seu govern pastoral, és imprescindible que les diòcesis amb seu a Catalunya tinguin una dinàmica conjunta per respondre al perfil propi del país i a la projecció en la societat catalana.
Planellas ha reconegut que la societat i l’Església ha canviat amb el pas dels anys, però que es manté vigent la mateixa pregunta: “Com evangelitzar en l’actual situació?”. Pregunta que avui, arran del Sínode que es va cloure aquest cap de setmana, s’actualitza en “Com esdevenir una Església sinodal missionera?”. La resposta demana treballar conjuntament en un procés de discerniment que “no és una moda, ni tan sols una metodologia, sinó, principalment una actitud”.
Un altre dels canvis en els quals ha posat l’accent l'arquebisbe Planellas ha estat en la immigració, que s’ha d’entendre com a “problema” en tant que “la quasi totalitat de persones afectades, es veuen obligades a migrar: són migrants forçats”. Per tant, “el problema no són, en cap cas, les persones, sinó que el problema son les situacions i les causes que obliguen les persones a fugir de casa”. “Migrar és un dret, però també ho és no haver de migrar forçadament”, ha assegurat.
També ha remarcat que molts d’aquests migrants estan enriquint les comunitats cristianes. I que no s’ha de promoure una pastoral “per a ells” sinó “amb ells”. En canvi, “massa sovint es troben amb obstacles per actuar en les nostres comunitats”.
Per l’arquebisbe de Tarragona, en aquesta tasca també és rellevant que les comunitats cristianes “siguem capaços de transmetre l’amor per la nostra llengua, perquè la tinguin ben present i, si pot ser, que la incorporin aviat al seu dia a dia, sabent-la parlar i sabent-la escriure”. Planellas ha fet una crida a un compromís eclesial amb la llengua catalana, ja que “diaques, preveres i bisbes, hem de protegir-la, l’hem de mantenir present a les nostres celebracions, als nostres textos”. Una demanda alineada amb el discurs de l’abat de Montserrat quan el passat 10 de desembre va rebre la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya.
Oferir esperança
La trobada del clergat s’ha iniciat amb una breu benvinguda de l’abat de Montserrat, Manel Gasch, que destacat la singularitat d’una abadia que “durant mil anys els monjos hem estat aquí, a Montserrat, lloant a Déu, acollint els pelegrins, orant, llegint, treballant i regint-nos en nosaltres mateixos, essent deixebles de Sant Benet”. La invitació de Montserrat a celebrar la trobada del clergat respon a la voluntat de “compartir aquests valors amb l’església de Catalunya que avui ha pelegrinat a Montserrat”.
Mentre dins de la basílica se sentien els trons de la tempesta que ha caigut a Montserrat, ha continuat la trobada amb la conferència del teòleg italià Rino Fisichella, proprefecte al Dicasteri per a l’Evangelització. Ha ofert una conferència sobre l’espiritualitat mariana sacerdotal, amb el to profund de l’escola de Benet XVI. En “un món que té necessitat d’esperança” ha fet una crida a “passar de les moltes esperances que omplen els nostres dies, a portar l’Esperança basada en l’Amor”. Una resposta a la “nebulosa de propostes”, “desil·lusió” o “falta de confiança” que s’ha instal·lat en molts sectors de la societat.
Fisichella també ha alertat que si bé “la vida sacramental és la culminació de la nostra existència”, això no ha de fer oblidar als capellans que “la naturalesa de l’Església és evangelitzar” i oferir aquesta esperança al món.
Dinar i visita a Montserrat
La trobada ha tingut el seu espai més celebratiu amb un dinar de tots els assistents. Allà ha fet un brindis el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, la diòcesi on pertany la muntanya de Montserrat. Ha estat un dels últims actes amb Agustí Cortés abans que el 30 de novembre s’ordeni el seu successor, Xabier Gómez, que també ha participat en la trobada. Gómez ha coincidit per primera vegada amb tots els bisbes catalans, entre ells el cardenal Joan Josep Omella i el cardenal Lluís Martínez Sistach.
Després del dinar els capellans han pogut visitar el Museu de Montserrat i els nous espais expositius que s’han obert coincidint amb el mil·lenari. Alhora han pogut veure el videomapatge de la Basílica que es va estrenar aquest setembre. L’Escolania també ha participat en la trobada durant la pregària del migdia.
Tant a l’inici de la celebració com en les pregàries dels fidels, s’ha tingut present la dramàtica situació provocada pels aiguats al País Valencià.
La trobada ha estat una ocasió de retrobada del clergat de Catalunya amb una participació que ha superat en gairebé un centenar la del 2016. Aquesta convocatòria, que habitualment es feia cada tres o quatre anys, és també un espai per donar una empenta i reconeixement a l’aportació que fa cada dia el clergat català a la societat catalana, encara que no s’hagi explicitat en cap de les intervencions. El xàfec que ha caigut al migdia recordava el dia que Joan Pau II va visitar Montserrat, però també tot el que ha plogut sobre els capellans els darrers anys.
Dins dels actes del Mil·lenari també està prevista una propera trobada amb tots els religiosos i religioses de Catalunya.
