(Claretians) La neboda del bisbe Pere Casaldàliga, Glòria Casaldàliga, ha fet pública una carta on lamenta que es vulgui fer ús de la seva figura i prestigi ara que està en una situació de salut molt precària i que li dificulta la comunicació. Concretament, fa referència a una recent entrevista on el bisbe Pere suposadament es manifestava contra la independència de Catalunya: “se’m fa difícil creure que hagi pogut expressar-se amb claredat en un tema tant complicat i que se li hagi pogut fer una entrevista”. També demana que no s’utilitzin les imatges que mostren el seu deteriorament físic:
“Aquest mes d’agost vaig estar juntament amb la meva germana Fatima, 15 dies a Brasil visitant i convivint amb el meu oncle Pere.
Per a mi van ser dies molt difícils, ja que la comunicació era gairebé impossible. A causa del Parkinson pràcticament s’ha quedat sense poder parlar. Encara que està lúcid només al matí, a primera hora ens acompanyava a l’oració. L’únic moment que aconseguia entendre algunes poques paraules. La resta del dia descansava molt. A les tardes aprofitàvem per llegir-li una mica. Li agradava escoltar poesia en català i el vaig veure emocionat escoltant Jacint Verdaguer.
Degut al seu estat, li és molt difícil, per no dir impossible, seguir l’actualitat, ja que pràcticament no aconsegueix estar davant de l’ordinador per posar-se al dia de les notícies. Per això, quan alguna persona o organització s’ha posat en contacte amb mi per a veure si el meu oncle donava el suport a diferents mobilitzacions (entre elles el tema de la independència de Catalunya), la meva opinió sempre ha estat que ara mateix és complicat per ell tenir tota la informació necessària per a poder posicionar-se.
M’ha sorprès veure publicada en el diari “Religión Digital” una entrevista on es destacava sobretot el posicionament del meu oncle en contra de la independència de Catalunya. Com he dit, se’m fa difícil creure que hagi pogut expressar-se amb claredat en un tema tant complicat i que se li hagi pogut fer una entrevista.
Crec que es mereix un respecte i s’ha d’anar amb molt de compte per no voler utilitzar la seva figura. Jo així ho intento fer i segueixo aportant el meu granet de sorra per donar a conèixer “les causes que valen més que la seva vida” entre elles el dret de l’autodeterminació dels pobles.
Aprofito per expressar-los que em dol veure publicades algunes imatges del meu oncle en què es veu el deteriorament físic que pateix. Per a mi és molt dur i m’agradaria que el record que ens quedi d’ell fos el d’aquell home prim, energètic, de mirada profunda i ferma i amb aquell somriure captivador”.
Gloria Casaldàliga Riera, presidenta de l’Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga de Barcelona.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.