Gustavo Gutiérrez, sacerdot i pensador, pare de la Teologia de l’Alliberament, ha mort a l’edat de 96 anys, a Lima, la capital del Perú. La teologia de l’Alliberament va arribar a Catalunya de la mà de diverses personalitats que tenien vinculació amb l’Amèrica Llatina, com el bisbe català, Pere Casaldàliga, i alguns teòlegs com José Ignacio González Faus. També les diferents edicions del Fòrum Català de Teologia i Alliberament van aplegar nombroses persones de diferents àmbits eclesials de casa nostra. Hem parlat amb algunes d'aquestes persones marcades per la Teologia de l'Alliberament del moment, com la teresiana Viqui Molins o el jesuïta Jaume Flaquer.
La teresiana Viqui Molins, explica que va descobrir el moviment de la Teologia de l’Alliberament durant un viatge a Nicaragua: “Quan vaig tornar vaig dir a la meva comunitat que jo volia viure d'una altra manera, que no volia deixar la Companyia de Santa Teresa, però volia viure seguint allò que vaig veure allà”. Molins recorda que va ser gràcies a la Teologia de l’Alliberament que va decidir marxar del convent a Ganduixer i submergir-se dins la realitat social del Raval per aplicar a la seva activitat les premisses d’aquest moviment teològic.
Molins, també afegeix que al Raval va poder conèixer “un grup de religiosos i religioses que es reunia cada mes, d’unes deu congregacions diferents, per crear un moviment d’ajuda i convivència de base interreligiosa. Allà, alguns dels que havíem estat a Sud-Amèrica, vam poder aplicar la Teologia de l’Alliberament a Catalunya, adaptant-la, és clar, al nostre context”. Molins defensa que aquest posicionament teològic ha tingut una forta influència en el pontificat del Papa Francesc: “Crec que Gutiérrez ha tingut molta influència en la figura del papa, perquè el seu pontificat ha suposat un canvi que beu de la Teologia de l’Alliberament”.
Jaume Flaquer, teòleg jesuïta, remarca que la Teologia de l’Alliberament, neix dins el context llatinoamericà i “certs passatges de la Bíblia com a inspiradors de la reforma social i també eclesial que ha de tenir principalment Llatinoamèrica, prenent com a principal referent l'alliberament del poble d'Israel d'Egipte que està en una situació d'esclavatge”. Flaquer també menciona que la Teologia de l’Alliberament va arribar a Catalunya de la mà de diverses personalitats que tenien vinculació amb l’Amèrica Llatina “com per exemple el bisbe Casaldàliga català, i alguns teòlegs com José Ignacio González Faus, perquè el contacte amb Llatinoamèrica ha estat molt intens des d'Espanya però especialment des de Catalunya”.
Flaquer sosté que el papa Francesc, en relació amb aquest posicionament teològic “ha modulat la Teologia de l'Alliberament fent-la evolucionar vers el que s'anomena la teologia del poble”. L’exemple d’aquesta evolució, segons Flaquer, és el Document d’Aparecida, que recull certs elements de l'alliberament i els fa evolucionar integrant elements no només socioeconòmics sinó d’altres més espirituals.
Referent mundial
La notícia de defunció ha estat donada per l’Orde dels Predicadors, a la qual Gutiérrez pertanyia des del 2001. Les exèquies del teòleg tindran lloc a la sala capitular del convent de Sant Domènec de Lima, cenobi on residia des de la seva entrada a l’orde.
Gutiérrez va néixer a la capital del Perú el 1928, dins el sí d’una família amb orígens andins i espanyols. Va estudiar medicina i literatura a la Universitat del Perú, i una vegada llicenciat es va traslladar a França per cursar els estudis de doctorat en filosofia i psicologia a la Universitat de Lió. Va ser ordenat sacerdot a l’edat de 31 anys, i el mateix any de la seva ordenació va fundar l’Institut religiós Bartolomé de las Casas.
El 1968, va ocupar el càrrec d’assessor nacional de la Unió Nacional d’Estudiants Catòlics (UNEC). D'aquí va convertir-se en una referència del moviments internacionals com Pax-Romana. De fet, aquesta organització representarà un dels pulmons del seu compromís amb els més necessitats. L’any 1968, arran d’un congrés teològic celebrat a Ginebra, Gutiérrez redacta el document que serà el germen del seu pensament, titulat “Cap a una Teologia del Desenvolupament”. Posteriorment, el títol serà modificat encunyant, per primera volta, el terme ‘Teologia de l’Alliberament’.
El 1970, un fort terratrèmol va devastar la ciutat de Lima, causant més de 80.000 morts i afectant, sobretot, les famílies dels estrats socials més baixos. En aquest context, Gutiérrez decideix publicar el text que es considera l’element primordial del seu posicionament teològic, titulat Teologia de l’Alliberament. Perspectives. Gutiérrez defensa que el veritable alliberament s’articula sobre tres graus d’implicació, consistint el primer en l’alliberament polític i social a partir de l’eliminació de les causes immediates de la pobresa i la injustícia; el segon en l’alliberament humà fonamentat amb l’emancipació dels pobres, marginats i oprimits; i, finalment, el tercer en l’alliberament teològic aconseguit gràcies a l’eliminació de l’egoisme i el pecat i el restabliment de la relació de l’ésser humà amb Déu.
A conseqüència dels seus escrits, l’any 1984, el cardenal Joseph Ratzinger -qui en aquell moment era el prefecte de la Congregació per la Doctrina de la Fe, i, posteriorment, esdevindria el Papa Benet XVI- va demanar als bisbes peruans que investiguessin les obres i les teories teològiques de Gustavo Gutiérrez. Els bisbes peruans, reunits en assemblea van intentar que el vaticà condemnés els posicionaments de Gutiérrez, però finalment aquesta condemna mai va arribar -encara que laguns dels seus col·laboradors sí que van ser condemnats per defensar posicionaments més radicals vinculats a la teologia de l’Alliberament-.
