Manuel Manonelles -CR Acabem el nostre recorregut de la presència montserratina a la Itàlia meridional visitant la Campània i la Basilicata. Lògicament comencem per Nàpols, capital de la Campània com ho fou de l’antic Regne de les Dues Sicílies. La primera església de la que tenim coneixement dedicada a la moreneta fou construïda el 1506 a iniciativa d’un monjo procedent de l’Abadia de Montserrat.
Aquest temple presidia, fins a finals del s. XIX, l’encreuament de la via San Bartolomeo i la via del Porto, una zona especialment dinàmica i bulliciosa. Al tombant de segle, però, fou derruïda, arrel de les reformes urbanístiques al centre d’aquesta ciutat fruit de les corrents higienistes tant en boga en aquells moments. No obstant el temple fou reconstruït en un carrer de nova creació i que va agafar el nom també de Via Monserrato, a tocar d’on s’havia localitzat el temple original.
Aquest nou temple però, serà víctima dels bombardejos aliats sobre la ciutat el 1941 i quedà greument malmès. Tant que mai més es tornà a utilitzar com a temple. A tocar, i en commemoració de més de 400 anys de devoció montserratina, uns veïns feren construir el 1950 una petita capella de carrer commemorativa, avui supervivent.
A uns 50 quilòmetres a l’est de Nàpols es troba Avellino, on es localitza l’antic monestir de Sant Joan amb el temple annex de S. Maria de Monserrato. Tots ells sorgiren el s. XVI de la beneficència de Maria de Cardona, aristòcrata d’una branca italiana de la famosa nissaga catalana coneguda per la seva devoció montserratina, que governà aquells territoris.
Al sud i a tocar d’Avellino trobem Contrada, on la parròquia està dedicada també a Santa Maria SS di Monserrato, celebrant-ne la seva festa durant el mes d’abril. Al Nord de Nàpols localitzem tres nous municipis que comparteixen la devoció: Aversa, Càpua i Casòria. En el cas d’Aversa hi trobem el petit temple, de nau única, de Monserrato construït per pares benedictins entre el 1689 i 1692. Recentment ha estat restaurat i restituït al públic, i està presidit per un fresc d’època de la nostra patrona.
A Càpua, en canvi, és a dins de l’església de la SS. Anunziata que hi trobem una magnífica tela que representa la nostra madona, de mitjans del s. XVIII i obra de Fidele Fiaschetti; mentre que a la important basílica de San Mauro Abate de Casòria s’hi localitza la pala della Madonna di Monserrato, encarregada al pintor napolità Giovan Vincenzo DʼOnofrio l’any 1600 per part del ric comerciant local Cesare Valentino, que apareix al peu de l’obra com a donant acompanyat de la seva família.
Passem a la Basilicata. En aquest cas al municipi de Grumento Nova on, a les afores del mateix i en una zona elevada del terme municipal (un característica que es va repetint i que no deixa de ser significatiu tenint en compte el referent del Montserrat original), s’hi troba un petit santuari que també compta amb una llarga història. Fou fundat el 1582 per un arxiprest local de nom Ettore Giliberti.
El temple original fou derruït a causa del terratrèmol de 1857, de manera que el que veiem actualment reconstruït és de dimensions menors que l’original del s.XVI. El que no ha disminuït, a Grumento Nova, és la devoció a la moreneta –de nou
representada en aquest cas blanca-, en dues festes principals. La primera és el dimarts després del diumenge de Pasqua, quan la Marededéu és transportada a coll des de la col·legiata de Grumento a la capella que du el seu nom. La segona, i la més concorreguda, és el darrer diumenge d’agost quan la madona és transportada de nou al municipi perquè hi passi l’hivern. L’entrada al municipi és especialment celebrada, amb un conjunt d’elements folklòrics, i amb unes festes que s’allarguen una setmana.
Més al sud de la Basilicata, a Craco, hi trobem de nou una arrelada devoció a la Mare de Déu de Montserrat. Per una banda tenim coneixement que a l’antic nucli d’aquest municipi, avui deshabitat des del terratrèmol de 1975, hi havia una capella dedicada a la nostra madona des del s. XVI fundada per la família DeSimeone, i que aquesta fou restaurada a principis del s. XX amb donatius de nadius de Craco emigrats a Amèrica. Arrel de l’esmentat abandó del poble, la devoció es va traslladar al municipi de nova construcció, Craco Peschiera, concretament al temple de San Nicola Vescovo.
