El monestir de Sant Pere de les Puel·les ahir dijous estava de festa gran. No festejava ni la seva fundació ni el seu patronatge sinó que la germana Montserrat Mercadé i Camps complia cent anys de vida envoltada de la seva comunitat i família. Nascuda el 4 de juliol de 1924 al barri d’Horta de Barcelona, Mercadé va entrar al monestir l’any 1951, professant solemnement com a benedictina el 25 de març de 1957.
Monja molt catalanista i amant de la litúrgia i del gregorià, Mercadé ha estat molts anys al taller d’ornaments i brodats que tenia el monestir, ja que tenia una gran destresa i delicadesa amb els treballs que precisaven unes bones mans. També va fer durant molts anys el servei de porteria on aprofitava per mantenir fresc l’anglès, llegint i aprofundint en aquesta llengua.
Es dona la casualitat que aquest any se celebren també els 50 anys de presència de les monges de Sant Pere de les Puel·les al Santuari de Puiggraciós, d’on Mercadé va ser-ne la primera priora. Les monges hi van arribar el setembre de 1973 responent a la crida dels capellans dels pobles de l’entorn del Santuari, que van manifestar la necessitat que una comunitat monàstica es fes càrrec de Puiggraciós. Montserrat Mercadé va ser una de les primeres sis monges que amb la seva presència a Puiggraciós canviarien la vida espiritual d’aquest santuari del Vallès fins a dia d’avui.
Uns anys abans Montserrat Mercadé havia viatjat cap a Manacor per ajudar les monges Serventes de la Santa Família -casa avui depenent de Sant Benet de Montserrat- a fer el pas cap a l’ordre benedictí. Va ser una resposta conjunta dels monestirs de sant Pere de les Puel·les i de sant Benet de Montserrat a la crida d’aquesta petita casa religiosa mallorquina per a integrar-se i adoptar l’ordre benedictí. Mercadé, amb amb la seva presència a l’illa juntament amb altres germanes, va ajudar a les monges mallorquines a fer el canvi cap al carisma benedictí.
Actualment, el Monestir de Sant Pere de les Puel·les, encapçalat per l’abadessa Esperança Atarés compta amb una comunitat de setze germanes, dues de les quals resideixen a Puiggraciós. Són Maria Teresa Botey i Roser Caminal, que hi van arribar el 2019.
Records dels incendis d’ara fa 30 anys a Puiggraciós
A la tarda, Puiggraciós s’omplia per recordar que un 4 de juliol de 1994 tot l’entorn del Santuari es cremava. Aquell any fatídic de focs arreu del país les flames van arribar fins al Santuari, que gairebé no va patir cap dany més enllà d’una finestra. Les monges van poder marxar avisant també els veïns més propers, agafant el Santíssim i la imatge gòtica de la Marededéu per evitar que es poguessin cremar.
En record d’aquests fets, l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès va organitzar ahir un acte social a Puiggraciós moderat per l’historiador garriguenc Albert Benzekry, amb la presència de molts alcaldes i autoritats dels pobles afectats per aquell incendi, així com dels serveis d’extinció i protecció del medi ambient i de molts veïns que van omplir el Santuari juntament amb les monges.
