(Abadia de Montserrat) El Museu de Montserrat (MDM) organitza, el divendres 2 i el dissabte 3 de juny, unes jornades d’estudi per celebrar el centenari de l’arribada a Montserrat del quadre Sant Jeroni penitent, l’única obra de Caravaggio que hi ha a Catalunya. Les sessions seran en català, en castellà i en italià, i tindran lloc a la Sala del Venerable de l’Hotel Abat Cisneros de Montserrat.
L'arribada insòlita de Caravaggio a Montserrat
El Sant Jeroni penitent de Caravaggio és una obra que ha arrelat fortament a Montserrat. Aquest quadre no és tan sols l’obra insígnia del Museu de Montserrat, sinó que ha esdevingut una referència en el món artístic del nostre país. Ara celebren el centenari de la seva arribada a Montserrat, que no va estar exempta d’aventura. Va ser al voltant del 22 d’abril de 1917. El quadre arribava amb una identitat subrogada, no la pròpia. El 1915, Bonaventura Ubach va assistir a la subhasta de mobles i pintures del Palazzo Magni, a Roma, i no va resistir la temptació de licitar per un quadre impressionant que representava, de mig cos, la figura d’un vell mig despullat que evocava la imatge característica de Sant Jeroni penitent. A la subhasta, el quadre sortia coma obra de Francisco Ribera, lo Spagnoletto. Val a dir que des de feia segles la figura de Caravaggio no suscitava gaire interès. Havia estat un pintor maleït. Tanmateix, aquests plantejaments eren ben estranys per a Ubach, que només volia un gran Sant Jeroni que presidís el seu gabinet d’estudis bíblics. La descoberta que el fals Ribera de Montserrat era un Caravaggio autèntic va tenir lloc l’any 1943, quan el més acreditat caravaggista Roberto Longhi va publicar un article amb el dibuix del Sant Jeroni, que ell mateix havia tret el 1914 al Palazzo Magni, abans de la subhasta, i que considerava que aquell quadre perdut era un veritable Caravaggio. Aquest article va caure en mans de Joan Ainaud de Lasarte que, a l’instant, va identificar el dibuix de Longhiamb el quadre de Montserrat. Arran de la descoberta, l’obra fou restaurada i presentada per primer cop a una exposició antològica de Caravaggio a Milà, el 1951. A partir d’aquest moment, va començar la insolita historia de l’autentificació d’aquest nou Caravaggio que pretenia afegir-se al corpus del pintor. Avui, cap especialista dubta de l’autenticitat de l’obra, que es troba avalada també per documentació.
