L’ONG Mans Unides treballa des de fa més de 60 anys en diversos projectes humanitaris vinculats a l’Església Catòlica tant a Europa com al Tercer Món. Recentment, l’organització ha organitzat un viatge a l'Índia, concretament a l’Estat d’Uttar Pradesh, per conèixer de primera mà els diferents projectes que l’entitat impulsa en aquell país.
Mireia Angerri Feu, presidenta de la delegació de Barcelona de Mans Unides, va poder participar en aquest viatge. Angerri explica que la casuística de l'Índia és molt singular, no només perquè actualment és un dels països més poblats del món amb més de 140.000.000 d’habitants, sinó perquè a més el seu territori és veritablement extens. Segons ens explica la presidenta de la Delegació de Barcelona, a aquest fet li hem de sumar que “la població està marcada per un sistema social injust fonamentat en les castes, que teòricament es van abolir ja fa més de 50 anys, però que segueixen persistint i són molt presents en la vida social i econòmica”.
Angerri també alerta dels problemes amb els quals es troben les diòcesis cristianes per dur a terme les seves tasques socials donada la complexa situació religiosa a l’Índia: “El cristianisme, en un país amb més del 50% de població hinduista, un 40% de població musulmana, és una religió que es mira amb recel per part dels governants actuals, que són hinduistes força extremistes perquè veuen en l'acció social de les diferents diòcesis cristianes una amenaça per a una possible conversió religiosa, cosa que no passa”. La desconfiança cap als cristians és tan gran que Mireia Angerri recorda que “ens vam haver de camuflar com a turistes en algunes regions perquè com a cooperants de l’Església se’ns veia com una amenaça”.
En els més de 120 projectes que té ara mateix actius Mans Unides a l’Índia, explica Angerri -que durant el viatge en va poder visitar una quinzena-, la gran majoria dels beneficiaris són hinduistes, alguns musulmans i una escassa minoria són cristians. “El que fem allà és pura acció social pels més vulnerables del país: els nens, les dones i els descastats”, emfatitza la presidenta de la delegació tenint ben presents els usuaris que ha pogut conèixer durant la seva estada a l'Índia.
“Vam poder visitar una escola que fa molts anys que recolzem des de l’organització, on els professors -molts d’ells no religiosos- ens explicaven que allà no només els ensenyem les assignatures sinó que, a més, els ensenyem valors, i això és el més important” relata Angerri afegint que “el més dur és trobar grandíssimes desigualtats vinculades a les castes, perquè a l'Índia hi ha poca gent rica i hi ha molta gent molt pobra, però hi ha una desigualtat molt forta, molt evident, i que a mi m'ha remogut molt per dintre, que és la de gènere: ser dona o nena a l'Índia és un hàndicap”.
Tot i aquesta realitat tan crua, Mireia Angerri va poder veure els fruits de la tasca de Mans Unides: “És molt esperançador veure que qualsevol dels nostres projectes que estem duent a terme, sempre de la mà d'un soci local molt professional i amb una qualitat humana molt alta, permet que tractin aquestes persones amb màxima dignitat i alegria. Afegeix que els beneficiaris són bàsicament o nens petits, o bé dones, o bé noies joves, o bé nenes. Reben, explica, aquesta formació, aquesta educació "amb molta esperança, perquè és una eina transformadora, per poder, elles mateixes, treballar per a un futur millor”. Angerri afegeix com ella ha estat testimoni de la bondat de tots i cada un d'aquests 15 projectes que Mans Unides està portant a terme en aquesta zona del nord de l'Índia.
Aquesta realitat, segons Mans Unides, ens hauria d’interpel·lar a tots. Des de l’organització insisteixen en la idea que una aportació que des de la mirada catalana pot semblar petita, es multiplica per 10 a l’hora de poder ser d’ajuda des de la mirada índia, tal com emfatitza Mireia Angerri.
“Cal pensar que no estem ajudant a una persona només, sinó que estem ajudant a una comunitat de dones i nens". Els esforços, reconeix, acaben donant uns resultats molt més grans per la potència de treballar en comunitat. "És tan gran el retorn que rebem que jo animo a ajudar-nos a qualsevol persona que ho vulgui”.
