(Direcció General d'Afers Religiosos) Una antropologia original i fecunda, molt pràctica i cristiana. Així defineix la proposta de Lluís Duch, membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, monjo de Montserrat, antropòleg i teòleg, la primera tesi doctoral dedicada monogràficament al seu pensament. Es tracta d'un estudi del sacerdot Elies Ferrer que porta per títol 'La centralitat del llenguatge en l'antropologia de Lluís Duch: reflexió filosòfica sobre la noció d'emparaulament' i que ha rebut la màxima qualificació acadèmica per part del tribunal.
En l'acte de defensa de la tesi, Elies Ferrer ha ofert un esbós biogràfic de Lluís Duch i ha fet un recorregut per la seva obra, destacant alguns dels punts forts del seu pensament: l'excentricitat, la contingència, l'emparaulament, les estructures d'acollida, la coimplicació entre estructura i història, el símbol... Segons Ferrer, Duch parteix d'una acceptació joiosa de la finitud. Ferrer ha conclòs que la proposta de Duch és una antropologia original i fecunda, que esdevé una apologia de l'humà, que té el llenguatge com a eix i fonament, i que constitueix una antropologia molt pràctica i cristiana.
Lluís Duch és autor de més de cinquanta llibres i opuscles, i de més de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives. La seva dilatada trajectòria intel·lectual també ha estat estudiada i reconeguda al llibre d'homenatge Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluis Duch. En el seu doble paper de president del tribunal i d'objecte temàtic de la tesi, ha lloat el treball i ha apuntat que era una tesi poc crítica amb ell mateix: “Jo ho hauria sigut més", ha declarat amb un punt d’humor.
La tesi d'Elies Ferrer ha estat dirigida per Joan Ferrer i Josep-Maria Terricabras. El tribunal ha estat integrat per Lluís Duch (president), Josep Manuel del Pozo (secretari) i Domingo Cía (vocal). L'acte de defensa, que va tenir lloc a la Universitat de Girona el passat 31 d'octubre, va comptar amb una representació notable del clergat gironí, encapçalat pel bisbe Francesc Pardo.
