Enguany, l'inici dels actes institucionals de la Diada nacional de Catalunya ve marcat per un fort regust montserratí. Aquest vespre, vigília de la Diada, el Parlament de Catalunya ha lliurat la Medalla d'Honor de la institució en la categoria d'or al Monestir de Montserrat per la seva trajectòria històrica, com a mantenidor dels valors populars i de les llibertats democràtiques, i per estar sempre al costat de les institucions nacionals de Catalunya en els pitjors moments de la història col·lectiva. El cenobi benedictí rep aquesta distinció després d'haver dedicat tot el darrer cap de setmana a la celebració de l'inici del Mil·lenari amb un acte institucional, i un de litúrgic.
Abans de començar la cerimònia de lliurament, a les sis de la tarda, s'ha dut a terme amb la hissada solemne de la senyera just davant la porta principal del Palau del Parlament. La hissada, que ha donat principi als actes oficials de la Diada, ha estat presidida pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Parlament, Josep Rull, que enguany s'estrenen en les seves funcions al capdavant de les dues principals institucions del país. La senyera ha estat hissada per tres membres de la formació de gala del Cos de Mossos d'Esquadra, que vestien les característiques espardenyes blaves i els barrets de copa alta, mentre els Cors de Clavé interpretaven El Cant de la Senyera, l'himne compost per Lluís Millet i amb text de Joan Maragall.
A continuació tota la comitiva formada pels presidents de les dues institucions, els membres del Govern, de la Mesa i els presidents dels grups parlamentaris -a excepció, del grup d'en Comú Podem, que ha declinat l'assistència per la polèmica amb les víctimes d'abusos sexuals-, s'ha desplaçat fins a l'Auditori del Parlament. Allà, a manera d'inici de la cerimònia, l'Escolania de Montserrat ha interpretat el 'Virolai' la composició dedicada a la Patrona de Catalunya, escrita per Jacint Verdaguer i musicada per Josep Rodoreda-.
Normalment, els actes d'homenatge a alguna persona o institució van acompanyats d'una glossa on es destaquen els motius pels quals se'ls atorga un determinat guardó. En aquest cas, el Parlament ha encarregat la glossa del monestir a Maria Dolors Vidal, doctora en història de l'art i professora de la Universitat de Girona, que en la seva intervenció ha recordat la impressió que el Monestir de Montserrat va causar a l'escriptor alemany, Wilhelm von Humboldt, bon amic de Johann Wolfgang vonn Goethe. L'escriptor alemany va fer descobrir la muntanya montserratina als romàntics alemanys el 1803, amb la publicació del seu llibre El Montserrat de Barcelona, que també va suscitar un fort interès per la muntanya catalana en figures com Arthur Schopenhauer o Richard Wagner. "Així com a Stendhal va tenir l'experiència del sublim a Florència, Humboldt i altres escriptors alemanys van fer-ho a Montserrat", ha destacat Vidal, fent un repàs de la història del monestir i als seus fonaments espirituals i històrics.
En la seva intervenció ha tingut unes paraules de record per la figura històrica espiritual de sant Benet de Núrsia, pare del monaquisme occidental, i del sentit d'orientar la vida al seguiment d'una regla que marca la vida del monjo i obliga a acollir, a escoltar i a elevar l'esperit. Vidal també ha recordat la importància de Montserrat per la catalanitat i el catalanisme, fent memòria dels fets històrics més recents que vinculen el monestir amb el catalanisme polític i social, i dels personatges que s'hi associen, com l'Abat Aureli M. Escarré o Josep Puig i Cadafalch.
En la seva glossa, Vidal també ha volgut fer esment de les aportacions culturals que el monestir garanteix a la societat, com són el Museu de Montserrat o les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, juntament amb la històrica revista Serra d'Or. "Montserrat ha estat, és i serà un port de salvament", ha afirmat Vidal finalitzant la glossa i agraint l'atorgament de la Medalla d'Or al Monestir.
Finalitzada la glossa, ha arribat el moment culminant de l'acte, quan el president del parlament ha entregat la Medalla d'Honor a l'Abat de Montserrat, Manel Gasch, que ha pres la paraula per agrair la distinció al monestir. Gasch, en un discurs valent, ha agraït el guardó al Parlament i l'ha qualificat d'humil per diverses raons, tot fent memòria dels errors que el monestir ha pogut conèixer al llarg de la seva mil·lenària història, especialment per aquells que sabem i per aquells que el pas del temps no ens permet conèixer. "La humilitat també pot ser aplicada als èxits i els encerts que ha assolit una institució", ha dit l'Abat de Montserrat.
Gasch ha recordat totes les generacions de monjos que s'han transmès saviesa i coneixement, tenint present que la 'unitat familiar' monàstica no s'ha trencat mai al monestir, ni tan sols en els dos moments d'exili que van haver de patir els monjos que habitaven el cenobi. "Ens arrela una cultura i ens en fa custodis, ens arrela a un poble, especialment quan s'ha de protegir la democràcia", ha assegurat l'abat benedictí recordant que Montserrat és un espai d'acollida on la fe és una eina d'integració lingüística i cultural: "el català és la llengua del 80% de la nostra pregària, l'altre 20% és en llatí".
"En un moment que la nostra llengua afronta reptes, voldríem que la nostra tradició continués fent de nosaltres un referent de catalanitat, aquesta és una missió benedictina i montserratina" ha afirmat Manel Gasch. L'abat de Montserrat també ha dedicat unes paraules a refermar el compromís del monestir amb la democràcia -basada en la voluntat de les persones- i la lluita per la convivència, l'acolliment, i els drets de les persones i els pobles, tal com ho ha fet en els darrers mil anys.
L'acte també ha comptat amb una intervenció del president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha dedicat el discurs a la Diada nacional de Catalunya, on ha demanat que els catalans abandonem les nostres diferències en pro de la convivència, per retrobar-nos i trobar consensos. El president de la Generalitat ha apuntat que un d'aquests consensos ha estat l'atorgament de la Medalla d'Honor del Parlament al Monestir de Montserrat per les aportacions que al llarg dels darrers mil anys ha fet al teixit social i cultural del país. "Els aniversaris són una ocasió adient per fer balanç i també per mirar endavant", ha assegurat Salvador Illa demanant al Monestir de Montserrat que ajudi la societat a deixar de banda la discòrdia i s'uneixi per fer front als canvis profunds que sovint sacsegen la societat, en la recerca del bé comú i la defensa de Catalunya.
Finalment, el president del Parlament i amfitrió de l'acte, Josep Rull, en la seva intervenció ha volgut recordar els orígens del guardó, tot recordant la importància d'aquesta distinció i l'acord d'atorgament de la Medalla d'Or al Monestir de Montserrat, en ocasió del Mil·lenari de la seva fundació. "El monestir de Montserrat és fe, és història, és cultura, és catalanitat. Poques nacions al món poden fer un acte com el d'aquest cap de setmana" ha dit el president del Parlament tenint presents els actes que aquest cap de setmana ha acollit el Monestir, juntament amb les arrels i la modernitat del cenobi, i la seva projecció al futur.
"Montserrat també és la muntanya. Una muntanya de vinculació emocional que ha inspirat gents de dins i fora de Catalunya", ha dit el president Rull fent referència a la riquesa natural que la muntanya atresora que va fer que l'indret fos declarat Patrimoni Natural. "Montserrat es pot veure diferent des d'on es vegi", ha dit el president vinculant la posició geogràfica de la muntanya amb la rellevància simbòlica i espiritual del país. "El seu monestir és un espai o cercar el consol o també donant les gràcies", ha dit en referència a la devoció que molts catalans senten per la Mare de Déu de Montserrat, però, que segons el president, va més lluny de la religiositat.
Tot recordant les paraules que Pau Casals va dirigir a l'Assemblea General de les Nacions Unides -el conegut "I'm a Catalan"- ha volgut dedicar unes paraules a l'abat Oliba, el fundador del monestir de Montserrat i el creador de les Assemblees de Pau i treva de Déu. Aquestes estructures són l'origen del parlamentarisme a Catalunya i a la resta d'Europa, "els mil anys d'història del monestir són també els mil anys d'història de la nostra cultura parlamentària".
Rull ha volgut fer una menció particular a l'estreta vinculació que el monestir benedictí ha tingut amb la història de Catalunya, i, més concretament, amb el catalanisme, amb episodis com la 'tancada d'intel·lectuals' de l'any 1970. Finalment, ha volgut agrair a l'Abat de Montserrat les seves paraules valentes a l'hora de reconèixer els moments foscos i els errors reconeguts que han tingut lloc dins la llarga història del monestir, però a l'hora, ha destacat els compromisos que el cenobi ha pres en la cultura catalana, el patrimoni natural, el diàleg interreligiós al llarg de mil anys, constituint un "llegat valuós i excepcional, amb fe i optimisme per mirar endavant i enfortir la confiança en nosaltres mateixos".
L'acte, com acostuma a succeir en les cerimònies més solemnes del nostre país, ha finalitzat amb l'himne nacional de Catalunya, Els Segadors. En aquesta ocasió, la interpretació ha anat a càrrec de l'Escolania, posant punt final a un acte que ha volgut reconèixer i honorar la història compartida entre Catalunya i Montserrat.
El lliurament de la Medalla d'Honor del @parlamentcat al Monestir de Montserrat marca l'inici de la commemoració institucional de la #Diada2024
L'Escolania de Montserrat obre l'acte amb la interpretació del Virolai pic.twitter.com/T6qw2pIbXI— Parlament de Catalunya (@parlamentcat) September 10, 2024
La Medalla d'Honor del Parlament
La medalla d'Honor del Parlament és una distinció honorífica creada l'any 2000 amb la voluntat d'agrair la trajectòria dels membres dels seus òrgans de govern i per honorar les personalitats i institucions il·lustres que es consideren creditors d'un reconeixement excepcional. El guardó no té vinculada cap dotació econòmica, però les persones i entitats distingides reben una medalla que reprodueix les quatre barres de la senyera sobre un fons daurat. El disseny original de la peça es remunta a l'any 1984, quan Antoni Cumella en va fer l'esbós original. L'any 200,amb la creació del premi, l'orfebre Joaquim Capdevila i Gaya el va adaptar per fer la medalla.
D'ençà de la seva creació, han estat honorades amb aquesta distinció personalitats i institucions com Desmond Tutu, sacerdot i Premi Nobel de la Pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Jordi Savall, músic (2003); el Cos de Mossos d'Esquadra, els serveis d'emergències, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Local de Cambrils (2017); l'Associació de Mestres Rosa Sensat (2018); Carola Rackete, capitana del vaixell Sea Watch 3, i Òscar Camps, fundador i director de l'ONG Proactiva Open Arms (2019); els professionals del sistema de salut de Catalunya (2020) i la secció de futbol femení del Futbol Club Barcelona (2023)
