(Josep Maria Carbonell) A la sala capitular del Monestir, un auster fèretre amb el pare Maur Esteva, de cos present, presidia la sala de la comunitat del monjos. Alguns turistes que circulaven pel claustre miraven de lluny i es demanaven què hi passava. El cimbori, restaurat gràcies al seu amic, el president Josep Tarradellas, projectava la seva ombra sobre una part del claustre.
(CR) El pare Maur Esteva (Gironella, 1933), abat de Poblet entre 1970 i 1998 i abat general de l'Orde Cistercenca (1995-2010), va morir aquest divendres a la tarda. Durant aquests anys, va dur a terme importants obres de restauració al monestir des del cimborri fins les torres d'armes i les cambres reials i va impulsar la renovació i catalogació de la seva biblioteca. El 1987, després d’aconseguir la restauració dels drets de la congregació de la Corona d’Aragó, en fou elegit president.
(Delegació de Missions de Lleida) 'Reneix l'alegria' és el lema de l'actual campanya del DOMUND, la Jornada Mundial de les Missions. En aquesta ocasió, la delegació d'aquest àmbit del bisbat de Lleida va preguntar a una de les seves missioneres com és això de viure l'alegria en el terreny de la missió. Montserrat Calderó Giménez (Lleida, 1951) ho respon així en aquesta carta:
(Jesuïtes) Aquest diumenge compleixen 25 anys de l’assassinat a la Universitat Centreamericana (UCA) de San Salvador de sis jesuïtes –cinc d’ells espanyols–, una treballadora de la universitat i la seva filla.
(Direcció General d'Afers Religiosos) Una antropologia original i fecunda, molt pràctica i cristiana. Així defineix la proposta de Lluís Duch, membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, monjo de Montserrat, antropòleg i teòleg, la primera tesi doctoral dedicada monogràficament al seu pensament.
(Escolapis) L’Escola Pia de Catalunya ha signat aquest dimarts un contracte de cessió del fons fotogràfic del fotògraf Josep Bosom i Solé, escolapi, a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya.
(Glòria Barrete –CR) "Allà era ell. Jo no el veia, jo no l'escoltava, jo no el tocava. Però ell hi era. (...) I no dubtava que era Ell, ja que el notava, encara que sense sensacions. Com pot ser això possible? No ho sé; va durar una estona que no es podia mesurar, i va acabar, per no tornar-se a repetir; el necessari, i res més", escriu el filòsof Manuel García Morente, home allunyat de l'Església i un ateu decidit.
