Es publica un Quadern pòstum del jesuïta Víctor Codina en el primer aniversari de la seva mort

CR El jesuïta Víctor Codina fa un any que va morir, i és per aquest motiu que Cristianisme i Justícia, entitat a la qual estava molt vinculat, acaba de publicar un nou Quadern, pòstum, amb reflexions i notes del jesuïta que va deixar escrites en format de testament abans de la seva mort. L’entitat les ofereix ara en obert i de forma inèdita.

“Avui fa un any que ens va deixar Víctor Codina, jesuïta i doctor en teologia, una de les persones més actives de Cristianisme i Justícia en els últims anys”, recorden des de l’entitat. Autor de més de vint llibres i de nombrosos articles acadèmics en revistes teològiques de tot el món, en els seus últims anys de vida va escriure les seves reflexions en el Blog CJ.

Quan va morir, els seus companys jesuïtes van descobrir que en Víctor Codina anava recollint intuïcions i notes en el seu ordinador, “en les quals narrava trobades amb diverses persones i col·lectius que simbolitzen diversos moments de l'Església postconciliar”. Aquestes notes les va deixar tancades gairebé en format de testament abans de la seva mort. Ara, les ofereixen “en obert i de manera inèdita”.

El Quadern, que porta per títol Als seixanta anys del Vaticà II, “no té un gènere literari definit”, afirmen. És història de la teologia des del concili Vaticà II (1962-1965) fins al dia d'avui, “però no és una simple història sistemàtica dels seixanta anys del postconcili, sinó una teologia narrativa i personal”, reconeixen. Són pàgines en les quals narra la trobada amb diverses persones i col·lectius que simbolitzen diversos moments de l'Església postconciliar.

I és que en Víctor Codina, recorden, no es va limitar a viure una vida intel·lectual allunyada de la realitat. “Tot el contrari, al llarg de la seva vida es va comprometre i va implicar en lluites socials i en comunitats eclesials de base en barris populars a Catalunya i especialment a Bolívia, on va residir durant trenta-set anys”.

Aquesta publicació pòstuma demanen que serveixi “com a homenatge al Víctor, però també a totes aquelles i aquells que surten citats i que van escriure una de les pàgines més fructíferes de la història de la teologia”.