“El jorn del judici parrà qui haurà fet servici”. Aquest són els primers versos del ‘Cant de la Sibil·la’, una peça cantada d’origen medieval que profetitza la fi del món. La figura sibil·la és un personatge pagà, una endevina, que la mateixa nit que se celebra el naixement del Crist apareix a totes les esglésies per profetitzar que, de la mateixa manera que Jesús va néixer i es va fer home, també ha de tornar el dia de la fi dels temps per a jutjar la humanitat.
Normalment, aquest personatge és escenificat per un nen o una dona vestit d’endevinadora amb una túnica, un mantell de seda i una espasa en mà, apareix abans de la missa del gall per cantar a capella -és a dir, sense acompanyament musical- els versos que profetitzen la segona vinguda del Messies. Tal com explica Amadeu Carbó en el llibre Celebrem el Nadal; quan, com i per què de la festa més gran, els testimonis més antics que es coneixen d’aquest cant daten de finals del segle X, quan el Cant de la Sibil·la s’estengué per les seus catalanes, primer en llatí, i, al llarg del segle XIII, en llengua vulgar.
Amb la conquesta de Mallorca per part de les tropes de Jaume I, el Cant de la Sibil·la va arribar a l’illa, indret on no s’ha deixat mai de representar. Al segle XVI, a causa del Concili de Trento i de les disposicions que se’n van derivar, el Cant de la Sibil·la va desaparèixer al Principat i a la majoria de territoris on aquest drama es representava, amb l’excepció de Mallorca, l’Alguer o la ciutat portuguesa de Braga. Actualment, són moltes les parròquies que estan duent a terme una gran tasca de recuperació d’aquesta tradició nadalenca i que, amb molt d’esforç, ofereixen aquesta representació d'origen medieval durant la nit de landa. A continuació, Catalunya Religió us proposa 10 ‘Cants de la Sibil·la’ que no us podeu perdre:
1.Catedral de Barcelona:
La Catedral de Barcelona acull un dels moments artístics més destacats de la Nit de Nadal, el Cant de la Sibil·la, que es podrà escoltar el 24 de desembre a les 22:30 h, precedit per l’Ofici de Matines de Nadal. La mezzosoprano Mariona Llobera interpretarà el paper de la Sibil·la, acompanyada pel Cor Francesc Valls, dirigit per Carles Prat. Aquesta versió segueix la tradició de finals del segle XVI pròpia de la Catedral, amb una nova estrofa que aquest any ha compost el reconegut compositor català Salvador Brotons. Després, la celebració continuarà amb la Missa del Gall, presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Joan Josep Omella.
2. Catedral de Girona:
La Catedral de Girona acollirà l’edició d’enguany d’El Cant de la Sibil·la, presentada per GiroNins, la coral infantil de la Capella Polifònica de Girona, i el Capítol de la Catedral de Girona. Aquesta edició inclourà dues novetats destacades: d’una banda, es recupera la tradició d’engalanar la nau amb neules de paper, una pràctica històrica que havia estat molt popular durant segles a les comarques gironines i que feia temps s’havia perdut a la ciutat. De l’altra, s’estrenarà una glosa sobre la tornada d’El Cant de la Sibil·la, composta pel gironí Miquel Sunyer i Bover, que ha escrit aquesta peça per encàrrec de la Capella Polifònica de Girona i que serà interpretada amb l’acompanyament de la Cobla de Ministrers de Girona.
3. Catedral de La Seu d’Urgell:
La Catedral de la Seu d’Urgell acollirà El Cant de la Sibil·la, una tradició recuperada l’any 2011 que es representa abans de la Missa del Gall. L’acte compta amb la interpretació d’una soprano, un cor i l’acompanyament de l’orgue. Aquesta representació té la particularitat de seguir la partitura original, conservada a l’Arxiu Capitular d’Urgell, una versió autòctona de l’Ordinari de la Seu que data de 1538 i que està escrita en català.
4. Catedral de Tarragona:
La Catedral de Tarragona acollirà El Cant de la Sibil·la, una tradició recuperada fa 11 anys, que serà interpretada abans de la Missa del Gall, la nit del 24 de desembre a les 23 h. L’acte comptarà amb la soprano Marta Mathéu, acompanyada pel cor O Vos Omnes i la Capella de Ministrers de la Ciutat de Tarragona, sota la direcció de Xavier Pastrana. Amb una durada de 40 minuts, l’espectacle destaca per la qualitat musical i artística, gràcies a la trajectòria i professionalitat de les formacions i intèrprets participants, tots ells amb carreres musicals sòlides que han contribuït a la recuperació d’aquest drama litúrgic.
5. Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona:
L’Oratori de Sant Felip Neri va ser una de les primeres esglésies de Barcelona a sumar-se a la recuperació d’El Cant de la Sibil·la, ara fa 12 anys. Des del 2012, aquest cant es torna a representar, coincidint amb la recuperació en temples com la Catedral de Barcelona, Santa Maria de Gràcia o la Basílica de Santa Maria del Pi. La versió interpretada a Sant Felip Neri prové de la zona de llevant de Mallorca i és més curta que la que s’acostuma a escoltar a Catalunya. És la mateixa que des de 2007 s’interpreta a l’Església de Sant Gaietà. A Sant Felip Neri, la soprano Rosa Maria Abella la interpreta, acompanyada per Rafel Ramírez amb la flauta de bec i Montserrat Abella amb la viola de roda. Aquest acompanyament de Rafel Ramírez incorpora com a singularitat un ritornello i només un pedal de viola de roda que posa en primer pla el text cantat.
6. Basílica de Santa Maria del Mar:
L’Església de Santa Maria del Mar de Barcelona acollirà la representació més antiga d’El Cant de la Sibil·la a la ciutat, que es fa ininterrompudament des del 1984 i que enguany celebra el quarantè aniversari. El cant s’interpretarà a les 19.30 h, abans de la Missa del Gall, que començarà a les 20.00 h. Es tracta d’una versió tradicional amb acompanyament coral que, des del 2007, inclou la versió íntegra de dotze estrofes de l’Ordinarium Barcelonense de 1569, amb cor, orgue i cornamusa.
7. Basílica de Santa Maria del Pi:
A la Basílica de Santa Maria del Pi, a les 23.30 h, tindrà lloc El Cant de la Sibil·la, una tradició que s’ha recuperat recentment, però que està documentada a l’església des del segle XVI. La representació es farà just abans de la Missa del Gall de la basílica, mantenint viva una part important del patrimoni litúrgic i cultural, i connectant el públic actual amb una pràctica històrica plena de significat.
8. Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus:
El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus (Baix Camp) acollirà, des del 2017, El Cant de la Sibil·la, interpretat en llatí. El Cor DaCapo serà l’encarregat d’interpretar-lo, acompanyat d’instruments d’època tocats per Jaume Aguza, Pol Figuerola, Ivan Babiloni, Marc Riera, Marc Vall i Marta Nus, amb la soprano Mireia Tarragó interpretant el paper de la Sibil·la. Aquesta mateixa producció, però Marina Torra Cabau com a sibil·la també es podrà sentir a l'Església de Sant Esteve de Vila-Seca.
9. Església de Sant Llorenç de Lleida:
L'Església de Sant Llorenç de Lleida acollirà el pròxim 24 de desembre la interpretació d'El Cant de la Sibil·la, a càrrec del Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados, la soprano Marta Infante i l'organista Olga Farrando, sota la direcció de Xavier Puig. L'esdeveniment, organitzat per la Fundació Horitzons 2050, es durà a terme davant del retaule gòtic de l'església, creant un ambient màgic i carregat d'història.
10. Cripta de la basílica de la Sagrada Família:
La Sagrada Família acollirà El Cant de la Sibil·la el 24 de desembre a les 23.00 h a la Cripta, un dels moments més destacats de la nit de Nadal. Aquesta representació, que forma part de la tradició litúrgica, serà una de les més especials de la ciutat. El Cant de la Sibil·la serà interpretat amb tota la seva càrrega simbòlica, i l’entrada serà lliure fins a completar l'aforament (accés pel carrer de Sardenya). Abans, a les 19.00 h, se celebrarà la Missa del Pollet, pensada per als més petits, amb l’adoració del Nen Jesús a l’exterior de la façana del Naixement, presidida per David Abadías, Bisbe Auxiliar de Barcelona.
Altres Cants de la Sibil·la:
- Església de Sant Gaietà de Barcelona
- Parròquia de Sant Medir de Barcelona
- Parròquia de Sant Gervasi i Protasi de Barcelona
- Parròquia de Santa Maria de Gràcia de Barcelona
- Parròquia de Santa Maria del Taulat de Barcelona
- Església de l'Antic Monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona
- Parròquia de Sant Pere de Figueres
- Museu Cerdà de Puigcerdà
- Monestir de Santa Maria de Ripoll
- Monestir de Sant Cugat del Vallès
- Parròquia de Santa Cristina d’Aro
- Església de Sant Pere de Terrassa
- Parròquia del Carme de Vic
- Monestir de Sant Feliu de Guíxols
- Església de Santa Maria dels Turers de Banyoles
Si coneixeu cap altre Cant de la Sibil·la i el voleu compartir amb nosaltres, si us plau, envieu-nos la informació a l'adreça de correu electrònic: redaccio@catalunyareligio.cat
