Sembla que el 24 d’octubre ens tornaran a cridar a votar. Periòdicament votem, si, però la democràcia catalana està segrestada pels partits polítics. Cap de les promeses fetes en aquesta direcció (llei electoral, finançament dels partits...) s’ha acomplert, ni hi ha cap signe de que els partits parlamentaris vulguin encarar aquestes qüestions més enllà de les mútues crítiques carregades d’hipocresia i cinisme.
Ep! Els partits polítics són necessaris i gairebé consubstancials a una democràcia, però això no treu que hi hagi sistemes com el català on aquests han portat a la hipertròfia del sistema. Vull destacar tres dèficits greus de l’actual sistema.
Votem sigles, però el parlament el constitueixen persones
A què o a qui votarem el 24 d’octubre? Els votants del PSC, per exemple, sabran si amb els seu vot estan elegint crosta espanyolista de Joan Ferran, abanderament zapaterista de Chacon, catalanisme suau de Castells o el qui dia passa any empeny de Montilla? Se’n recorden de quan Zaragoza, el seu secretari d’organització, es vantava que el PSC era capaç de guanyar eleccions tot i presentant un sofà de candidat?
Però anàloga incertesa pot tenir el votant de CiU. Vota el jo no soc independentista de Duran o vota el Dret a decidir sense límits de Mas? Potser els partits més petits són més compactes en les seves expressions, però en aquests casos sovint ni en sabem res dels candidats!
Calen 135 diputats quan els que decideixen son els cinc o sis caps dels grups parlamentaris? Tret, això si, de moments anecdòtics, com ara amb els toros, en els que apareix la llibertat de vot dels diputats.
