Quan en l'actualitat s'aborda el tema del temps des d'una perspectiva teològica, cobra especial importància la recerca d'una saviesa que permeti viure'l humanament i sigui capaç de respondre a diverses qüestions problemàtiques. Existeix algun model capaç d'integrar amb èxit el passat, el present i el futur? És possible barrejar sense confusió els segles i l'eternitat? Podria el discórrer quotidià desembocar en l'etern sense perdre la seva consistència? Té Déu alguna possibilitat de dirigir la història sense aclaparar la llibertat de les persones ni arruïnar el misteri i la novetat de l'avenir? El temps, lluny de ser mer límit de la condició terrena, úlcera per la qual es dessagna l'existir humà, és porta que obre a noves trobades i horitzons, a més de treure del seu aïllament al subjecte abstret i d'encaminar-lo a la plenitud de la seva vocació.
Teología del tiempo
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.