Enfront d'aquesta dinàmica que Juan Pau II va definir profèticament com «rics cada vegada més rics a costa de pobres cada vegada més pobres», el text que el lector té en les seves mans mostra que altra Església i altre món són no solament possibles sinó necessaris.
Com l'autor assenyala amb coratge, l'Església podria tenir molt a dir en l'actual crisi si es mantingués fidel a l'Evangeli i no trenqués la voluntat de Déu apel·lant a tradicions humanes, pel que aquesta institució hauria d'adoptar una actitud caracteritzada per la resistència, la profecia i la utopia; una utopia que es faci creïble «en petits gestos alliberadors», enmig de tanta mentida, frustració i desesperació. Com el propi Castellans suggereix, citant a Albert Camus, «ja que no tenim poder contra el dolor, fem una mica per a solucionar la misèria».
