Jesús, et veig ara petit,
tot jugant a la falda de la Mare
i vinc a demanar-vos bon humor
per viure a fons l’Evangeli.
Bon humor, no sarcasme ni cinisme.
Vull riure, Senyor, vull estar de bon humor.
Com puc ser bona cristiana
sense sentit de l’humor,
sense riure i somriure?
Ajuda’m a riure’m sobretot de mi mateixa.
Per seguir-te, Jesús, em cal sentit de l’humor.
Em cal bon humor per estimar i perdonar tothom.
El mal humor no és bon conductor
de la Bona Notícia.
Dóna’m sentit de l’humor,
amic inseparable de l’amor cristià,
senyal de maduresa espiritual.
Dóna’m el sentit de la proporció
per jerarquitzar els valors.
Fes-me riure, Senyor!
I ajuda’m a fer riure els altres.
Dóna’m una mica de sàvia i bondadosa ironia.
Fes que em prengui les coses
d’una manera seriosa i responsable,
però que això no signifiqui rondinar,
enrabiar-me, posar-me de mal humor.
Que les decepcions de la vida
no em manllevin l’alegria.
I si algú em dóna una puntada de peu
que no em quedi llargament ressentida.
Mare de Déu del Bon Humor,
que jugues amb el Nen Jesús,
ajuda’m a riure i a somriure.
Mare de Déu del Bon Humor,
prega per nosaltres, pecadors,
sovint malhumorats,
perquè siguem dignes de viure
en l’alegria i el bon humor cristians.
Amén.
(Adaptació lliure de la pregària Santa María del Buen Humor, ruega por nosotros de Mons. Damián Iguacen Borau)
